Montserrat Vallès Fiol

Advocada i Mediadora

ICAFI


La primera vegada que vaig escoltar la possibilitat de fer una mediació no sabia que significava, ni com funcionava, l´única noticia que en tenia era a nivell de mediador internacional per la premsa. Havia escoltat de la seva existència com una pràctica o una actuació molt llunyana al meu món: l’exercici lliure del dret com advocat de despatx i jutjat.

Poc a poc vaig veure i saber com ens podíem formar i ser mediadors. Ho vaig fer i em va semblar, i em sembla, una eina que ens pot facilitar la nostra feina..

Us diré perquè la mediació no és com ens pensem alguns advocats, una pràctica   que ja sabem fer i practiquem, sobretot els que ens dediquem a l´àmbit de dret de família, redactant convenis reguladors i plans de parentalitat……. Estem avesats a pensar que això és mediar i justament no te res a veure  amb la mediació. Alguns companys del ram no hi creuen o ho veuen com quelcom que no té cap viabilitat en el món jurídic, on tot està plantejat en una forta bel·ligerància i sempre depenent d’una resolució judicial que ens doni la raó.

Aquí és on em vaig plantejar la meravella d´haver descobert la mediació. És una eina absolutament complementària a la nostra feina, en tots els àmbits: laboral, en assumpte civils d’herències, comunitat, reclamacions  quantitats, família, mercantil, … perquè el que fa la mediació en aquests conflictes d´interessos, és que siguin resolts per les mateixes parts mediades i no per un tercer aliè a elles (advocat o jutge). És una resolució de conflictes, on ningú imposa res, sinó que ho fan elles mateixes. L´acord de mediació sempre serà molt més respectat i durador si són les parts qui l’aconsegueixen i no ha estat imposat per un tercer.

Aquí rau la feina del mediador, en la utilització de les diferents i múltiples tècniques existents: repreguntes, escota activa, empatia, preguntes i repreguntes, el donar temps de parlar a les parts, els silencis, els torns de paraules, el respecte…). Una sèrie de tàctiques  que ens ajuden a resoldre el conflicte.

Una vegada hem pogut asseure les parts en una mateixa taula, en un entorn agradable, tranquil, i de confiança, on palpin la confidencialitat, seran capaces d’escoltar el que cadascú pensa o sent del conflicte,(les seves preocupacions, les seves inseguretats, sensacions a les conductes respectives vers els conflicte..) i així anar desgranant i desfent els nusos que s’han format en el fil de la seva comunicació. És FANTÀSTIC. Saber fer que les parts es respecten  i s´escolten fa que arribin a punts d´acord i es  centrin en l´objecte de mediació, el què.

La mediació ofereix a les  parts un espai on les parts s’han de sentir còmodes i on el mediador els ajudarà a anar desfilant el conflicte i buscar el perquè s’ha arribat a aquesta situació  i com gestionar-la per arribar trobar punts d’acord.

Si malgrat tot la mediació acaba sense acords, no ha estat mai un camí erm, molt probablement  aquest procés pot ajudar a les parts a millorar les seves postures vers el conflicte i fins i tot en un futur poder arribar a acords perquè en algun moment del procés hauran estat empàtiques i hauran escoltat les reflexions sobre les maneres de fer i actuar de l’altra.

La funció del lletrat és important, a més de donar suport amb l’assessorament jurídic del client abans, durant i després del procés de mediació, realitza la redacció jurídica dels acords segons les pautes que els clients han decidit. El lletrat  no assisteix presencialment a les sessions de mediació però coneix la seva evolució per la informació que li donen els seus clients o el mateix mediador.

*Cal saber usar i aconsellar la mediació per no judicialitzar tots els conflictes i donar així  una resposta més ràpida, actual i eficient als nostres clients .

*Cal donar  un paper important a les parts, valorar  les persones que viuen o estan en el  conflicte. Hem de saber oferir que la mediació,és un espai neutral on treballen les parts amb confidencialitat i objectivitat.

*Cal usar la mediació, és necessària, n’hem de fer fàcil el seu ús, no podem fomentar una societat anacrònica i primitiva on el conflicte sigui la forma habitual de relació i convivència. Calen taules de diàleg i mediacions. Cal valorar i confiar amb les persones, les quals, amb l´ajut de la mediació, podran resoldre els conflictes en el que estan immerses.

Figueres, 8 d’octubre de 2021