Mª José Jaime

Membre de la Comissió de Mediació del CICAC
Diputada responsable de Mediació del Col·legi de Sant Feliu de Llobregat
Mediadora i advocada


Durant aquests dies estiuencs inhàbils de l’època postcovidiana (2021) he dedicat uns moments a meditar sobre aquest article. Tot just els últims dies de juliol vaig adquirir el compromís d’escriure sobre l’advocacia i la mediació; fa ja alguns anys que molts il·lustres companys i companyes lluiten per promoure la mediació i per aconseguir la seva implementació en l’administració de justícia. El darrer any, fins i tot, polítics agosarats l’han fet obligatòria en determinats procediments judicials, encara que, des del meu punt de vista, ha tingut poca acollida entre l’advocacia i la judicatura per diferents motius.

Avui en dia, podem afirmar que ja hem superat la fase de coneixement de la mediació i els seus beneficis. Fins i tot l’actual Normativa de l’Advocacia Catalana estableix la importància de la mediació com a funció primordial en la nostra professió, i per tant ja no és excusa. També em consta que les escoles judicials dediquen força hores a la mediació. Arribats a aquest punt, potser caldria fer examen de consciència per saber què més cal fer per aplicar de forma real i pràctica la mediació allà on es dirimeixen la majoria de conflictes: en seu judicial.

Potser cal fer un gir de rosca, mirar cap a una altra direcció, però amb el mateix sentit inspirador. Cal exigir al poder judicial i les administracions públiques que dotin de pressupost  la mediació, per tal de poder crear un sistema real i efectiu per a la justícia. Necessitem mecanismes i procediments protocol·litzats per tal que l’advocacia pugui tenir un espai de mediació abans i durant qualsevol moment del procediment judicial de manera àgil.

La realitat és que quan algú té un problema, al primer lloc on va és a veure un advocat/da, qui valorarà les opcions judicials per tal de poder ajudar. Davant d’aquesta situació, l’advocacia és l’únic col·laborador de la justícia que està des del principi fins al final al costat de la persona angoixada, i és en aquesta relació de confiança on es va forjant i dibuixant un sistema que pugui resoldre el problema de manera ràpida i eficaç.

La confiança és el primer pas per adquirir el compromís, i és aquesta mateixa confiança en el seu advocat/da la que farà agafar compromís real per a la resolució del seu problema si aquest/a el deriva a mediació. Una mediació àgil i efectiva.

Imaginem per un moment una situació dins l’àmbit sanitari; avui en dia, una persona que es troba malament i arriba a un hospital on, després de firmar la protecció de dades i passar pel primer triatge, és visitada per un metge/essa que per la simptomatologia que observa fa un diagnòstic inicial de possible apendicitis. Davant d’aquesta situació qualsevol que tingui, com jo, la idea justa de terminologia mèdica, el primer que pensarà i que esperarà és que cal operar urgentment, ja que si passen els dies pot acabar com antigament “mort per dolor miserere”.

L’expressió “còlic miserere o miserere mei”  es va utilitzar des del segle XVII fins al segle XVIII i era per denominar un quadre de dolor abdominal agut compatible amb una obstrucció intestinal que irremeiablement provocava la mort, el que avui en dia és conegut popularment com a apendicitis. En l’actualitat el 90% dels casos es diagnostica amb menys de 48 hores d’evolució i el tractament és quirúrgic, amb una duració de la intervenció d’entre 30 a 90 minuts. Mort per dolor miserere o intervenció quirúrgica detectada en menys de 48 hores amb una intervenció d’aproximadament 60 minuts de duració i amb una solució al problema infal·lible.

En el nostre cas, per reproduir aquest sistema, una vegada el client angoixat arriba al despatx i detectem (en el triatge) que la millor opció seria actuar de forma ràpida,  és quan l’advocat/da deriva a mediació urgentment, i aquesta mediació (intervenció quirúrgica) s’ha de dur a terme en un termini inferior a 48 hores i en una duració de la sessió entre 30 a 90 minuts per tal d’alliberar l’angoixa del client, i tenir així una solució al problema infal·lible. És per això que cal tenir un servei de mediació, sigui particular sigui públic, prou ràpid i eficaç per tal de poder donar una resposta àgil a l’angoixa de la persona que arriba al nostre despatx i no esperar que s’escampi el mal per tot el cos, on passat el temps per inacció, quan arriba la resposta judicial, ja és massa tard.

Tothom té un hospital de referència, un CAP de referència; busca el teu professional de mediació de referència. Exigeix que el procés sigui ràpid i eficaç tant en l’àmbit particular com en el públic. Sigues el motor de l’advocacia actual en la resolució de controvèrsies o portaràs al teu client a una possible mort per dolor miserere.