Rosa Maria Lunar
Advocada i mediadora
Si partim del fet que el conflicte és un fet inherent a l’ésser humà, veiem que també forma part del mateix la resolució de conflictes o enrocar-se en el conflicte; sigui com sigui, hi ha éssers humans que viuen permanentment en el “conflicte”.
A col·lació de l’anterior, al meu entendre, no hauria de tenir cabuda qualificar un mer conflicte veïnal dins l’articulat dels delictes lleus, ja no només per la conseqüència d’antecedents penals, sinó també perquè, en aquests casos, un judici únicament condueix a una espiral de noves denúncies i nous judicis.
Així doncs, en aquests casos, la solució hauria de reconduir-se des del principi a la mediació. D’aquesta manera, les parts implicades adoptarien la visió del “win to win”, i la mediació ja no només seria una alternativa a la via jurisdiccional, sinó que també seria la resposta al fre de la tensió, la violència, la comptabilització d’una i altra part dels judicis guanyats i la possible mudança a un altre habitatge per acabar perdent la fe en la justícia i canviant d’advocat.
En moltes de les ocasions, ni la llei ni la judicatura poden donar la resposta a situacions entre persones que potser mai han entrat en un jutjat i no arriben a entendre per quin motiu han perdut un judici. És en aquest moment quan la mediació es fa gran i comparteix territori amb l’advocat; en supòsits com aquests, tan sols amb el fet que les parts puguin arribar a entendre, mitjançant una mediació, quina és la posició de cada part, podríem estar davant el camí que facilita una alternativa al judici de delicte lleu, per exemple.
No deixo de pensar en com de descansats queden els intervinents quan s’assabenten que tindran el seu espai i que podran expressar tot el que tinguin dins sense que “el que s’ha dit” pugui ser utilitzat de cap manera en judici. El secret de la “taula de mediació” relaxa i obre la caixa dels ressentiments i “de les veus internes”.
Al llarg de les mediacions que he realitzat durant aquests anys, he vist com l’absència de comunicació entre les parts ha arribat a crear “idees i sentiments” que acaben convertint-se en odis i desconcerts, però que amb un “facilitador” podrien haver-se transformat, evitat i orientat cap a una direcció determinada.
En aquest punt, només puc concloure que hi ha determinats fets, qualificats com a delictes lleus, que directament s’haurien de resoldre en la “taula de la mediació”. Què n’opines, tu?
Clipping Premsa