Antoni Vidal i Teixidó
Director del Curs de mediació inicial del Consell de l’Advocacia Catalana
Mediador i advocat


Actualment la mediació ja no és la gran desconeguda pel món de l’advocacia. Es podrà estar d’acord o no en les seves virtuts o en la seva capacitat de gestionar els conflictes d’una manera satisfactòria, però tot advocat o advocada sap perfectament de l’existència de la mediació com un sistema de resolució de conflictes substitutiu, paral·lel o coordinat amb el procés judicial, malgrat que hi ha qui encara li diu alternatiu.

I és que en els darrers anys hi ha hagut una llau legislativa que ha potenciat la mediació i ha sacsejat l’ordenament jurídic. Així, recentment, la Llei 9/2020, de 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, dona entrada, si bé amb alguns matisos, a la mediació com a antesala a qualsevol procés contenciós.

Tot plegat ha fet que l’advocacia hagi de ser la gran valedora perquè la mediació avanci i s’instauri de manera definitiva a casa nostra, bé des d’una vessant activa —d’intervenció directa com a persones mediadores—, bé des de l’orientació, la derivació, l’assessorament, la participació i fins i tot el seguiment del procés de mediació pensant en el més convenient per als seus clients. Aquest serà l’èxit de la mediació i també de l’advocacia, perquè l’advocat o advocada són els primers coneixedors de l’existència del conflicte i els que, amb la seva intervenció inicial, poden conjugar els tres elements bàsics com són el diagnòstic, el pronòstic i el tractament dels conflictes.

Deixant de banda la figura de l’advocat/da-persona mediadora, ens podem centrar en els diferents supòsits en els quals intervenen els advocats i advocades en relació amb llurs clients.

  1. Orientador: l’advocat, a més d’assessorar el client, ha d’orientar-lo i permetre que aquest opti pel camí que consideri més beneficiós i, per tant, que tingui coneixement de l’existència de la mediació. Amb l’orientació, l’advocat no perd el client, ben al contrari: si la mediació té èxit, també serà gràcies a l’advocat; i si la mediació no avança, l’advocat continuarà el procés i fins i tot potser tindrà més eines per poder arribar a l’acord que la mediació només ha empastat.
  2. Derivació: en aquest cas, l’advocat va més enllà de l’orientació i facilita que el procés judicial, en qualsevol de les seves fases, derivi a un procés no contenciós en què intervé un professional per tal que les parts puguin donar una solució al seu conflicte.
  3. Assessor: l’advocat, en el procés de mediació, no exerceix un rol passiu, sinó tot al contrari: l’advocat anirà assessorant el seu client a mesura que les sessions avancin i serà el que aconsellarà sobre el contingut jurídic de l’acord i validi que l’acord sigui viable jurídicament.
  4. Partícip: l’advocat pot participar en el procés de mediació, sigui com a perit o com a assessor legal de totes les parts quan així s’acordi, per aclarir dubtes jurídics. Aquesta participació anirà condicionada a la confidencialitat del procés de mediació.

En tots els casos, el paper de l’advocat ha de ser el de remarcar el paper de les parts, la seva participació directa per a resoldre llurs conflictes, amb la confiança que les seves decisions estaran preses lliurement però alhora judicialment validades.


Clipping Premsa