Sonia Álvarez
En aquest entorn digital, cal tenir present que els usuaris professionals (entesos com els professionals i/o empreses que ofereixen béns i serveis mitjançant serveis d’intermediació en línia i/o motors de cerca en línia) depenen, cada cop més, d’aquestes plataformes per a arribar als consumidors finals i obtenir l’èxit comercial.
Tenint en compte les possibles friccions que pot generar aquesta situació de dependència en l’economia, la Unió Europea (d’ara endavant, la UE) va adoptar —en el marc de l’estratègia del mercat únic digital— el Reglament (UE) 2019/1150, sobre el foment de l’equitat i la transparència per als usuaris professionals de serveis d’intermediació en línia (d’ara endavant, el Reglament), amb l’objectiu de promoure un entorn més transparent i equitatiu per a gran part dels operadors en línia. Aquest Reglament va entrar en vigor el passat 12 de juliol.
El Reglament és d’aplicació a les plataformes que es posen a disposició dels usuaris professionals i dels llocs web corporatius situats a la UE i que, per mitjà dels serveis d’intermediació en línia o dels motors de cerca en línia, ofereixen béns o serveis als consumidors situats a la UE, amb independència d’on estiguin establerts els proveïdors d’aquests serveis.
Entre altres previsions, el Reglament impulsa l’ús de la mediació com a mètode específic per a la resolució de conflictes que es derivin dels proveïdors de serveis d’intermediació en línia (entesos com els marketplaces, les botigues d’aplicacions, les xarxes socials que ofereixen serveis a empreses o les eines de comparació de preus) i els usuaris professionals, sens perjudici de la seva voluntarietat i la possibilitat d’interposar reclamacions judicials.
En particular, el Reglament estableix l’obligació als proveïdors de serveis d’intermediació en línia —excepte els que siguin petites empreses— d’identificar, en les seves condicions generals, els mediadors amb els quals estan disposats a col·laborar per a resoldre extrajudicialment qualsevol conflicte que es derivi de la prestació dels seus serveis; així com d’assumir una proporció raonable dels costos totals de la mediació, la qual s’ha de determinar d’acord amb les indicacions del mediador tenint en compte tots els aspectes del cas.
D’altra banda, el Reglament també enumera certs requisits que han de reunir els mediadors; entre d’altres, disposar d’un coneixement suficient de les relacions comercials generals entre empreses, de manera que puguin contribuir eficaçment a la resolució dels litigis.
En aquesta mateixa línia, la Comissió Europea, en cooperació amb els estats membres, fomentarà que els proveïdors de serveis d’intermediació en línia creïn de manera individual o col·lectiva organitzacions de mediació especialitzades, amb la finalitat de facilitar la resolució extrajudicial dels litigis que es derivin de la prestació dels serveis, sobretot tenint en compte la seva naturalesa transfronterera.
En vista de l’anterior, es pot concloure que la UE està apostant expressament per (i) el foment de la via extrajudicial per resoldre conflictes, i (ii) l’especialització dels mediadors i mediadores en els serveis d’intermediació en línia i els motors de cerca en línia, així com en els sectors específics en els quals operin aquestes plataformes. Un escenari que deixa entreveure noves oportunitats professionals en el món de l’advocacia.
A més, d’acord amb el que s’ha exposat a l’inici del present article, l’actual acceleració de la integració del canal en línia per part de molts empresaris i empresàries pot comportar un major nombre de possibles controvèrsies amb els proveïdors d’aquestes plataformes, de manera que el paper de les persones mediadores especialitzades en aquest sector podrà resultar més necessari per agilitzar la resolució dels eventuals conflictes que se’n puguin derivar.