Esther Silvestre Garcia
Mediadora i advocada
De nou, entro a la sala de mediació amb el neguit de no saber què em trobaré. Reviso la sala i ho tinc tot. Torno a revisar l’expedient dels mediats com si això em pogués donar alguna pista del que tracta el conflicte.
M’avisen que ja han arribat les parts i les faig passar. “Hola, bon dia! Passeu i seieu, si us plau”. Deixo un moment perquè em puguin estudiar i jo a ells. El clima és molt tens així que amb un somriure em presento. Ells escolten, sempre escolten en silenci, sense mirar-se, sense saber què estan fent aquí. Passen la mirada de la meva persona cap a les seves mans i a la llibreta que porten. Han parlat amb els seus advocats! I això significa: línies vermelles.
Començo preguntant si saben què es una mediació. Silenci. Mal senyal, els advocats no els han explicat res i això fa que desconfiïn del procés.
Els mediats, quan arriben per primer cop a una mediació, no saben a què venen i esperen trobar-se a una mena de jutge que els doni la raó i els concedeixi allò que volen, és a dir, venen amb la idea preconcebuda de “tinc dret a …” o “això em pertoca”, “només vull el que em toca”, “m’ha dit l’advocat que fins aquí puc arribar”.
Però, comencem pel començament.
Quan algú té un problema jurídic, busca una persona que li inspiri confiança, algú que vetlli pels seus interessos en tot moment, és a dir, busquen un advocat.
En el moment que un client entra per la porta del despatx d’un advocat perd el poder sobre el seu problema. A partir d’aquest moment els advocats s’encarreguen de tot deixant-los totalment al marge, no tenen en compte com se senten o què necessiten realment, que moltes vegades no és allò que expressen. És a dir, els clients no tenen el control de la negociació ni del procés. Això els genera molta intranquil·litat, crispació i decepció, però, sobretot, la creença que l’altra part només vol fer-li mal o treure-li allò que és seu i que si l’altre guanya és perquè ell ha perdut.
El procés judicial és un procés llarg i costós en què una disputa entre dues persones es converteix en un procés que, en el millor dels casos, el formen 6 persones: els advocats, els procuradors, el jutge i el lletrat de l’Administració. Si no m’he equivocat, les parts no hi són. Només són cridades el dia de la vista, però normalment com a meres espectadores, sense veu ni vot, per la qual cosa, quan acaba la vista sempre pregunten: “com ha anat?”. Tot queda en mans d’un tercer que no els coneix i que no tindrà en compte sentiments o necessitats, només la llei, la doctrina i la jurisprudència.
Doncs bé, tornem al punt que el client entra per la porta del despatx de l’advocat. Si tenen sort, i depenent del tema que es tracti, els aconsellarà acudir a mediació, però normalment no es així. I per què? Doncs bàsicament pel desconeixement del procés de mediació.
Quan parles amb un advocat sobre la mediació, hi ha qui encara diu “jo ja negocio l’assumpte en qüestió amb l’altre advocat, no cal una mediació”. I si, és veritat que els advocats negociem, però no mediem. Quina diferència hi ha?
En la mediació són els mediats els que parlen, els que expressen què necessiten i per què ho necessiten. En la mediació, mentre un parla, l’altre escolta; i gràcies a aquesta escolta, entenen les necessitats o sentiments de l’altre, cosa que fa que en molts casos s’arribin a enteses i acords.
Llavors, són necessaris els advocats? És clar que sí! Els advocats han de vetllar pels interessos dels seus clients en tot moment i han de valorar si el client pot arribar a un acord o ha d’esperar al llarg procés judicial. L’advocat és una peça fonamental perquè una mediació arribi a bon port.
En primer lloc, quan els mediats venen per primer cop a una mediació, venen sols, i al meu parer això és un error. A la primera sessió haurien d’estar acompanyats per la seva persona de confiança, que els faci sentir que això és per a ells i que els facin confiar en el procés.
A les sessions posteriors no cal que vinguin però sí que estiguin al cas, perquè els mediadors, si veiem que hi poden haver dubtes jurídics, els podem aconsellar que parlin amb els seus advocats.
I finalment, a l’hora de signar els acords finals, els advocats donen la seguretat necessària per tal que els mediats quedin satisfets amb el resultat de la mediació, per la qual cosa faran que es compleixen els acords arribats.
Apostem pel win-win!!!
Clipping Premsa