Mª José Jaime
Membre de la Comissió de Mediació del CICAC
Diputada responsable de Mediació del Col·legi de Sant Feliu de Llobregat
Mediadora i advocada
Quan els que ara som advocats i advocades vàrem estudiar, des de les universitats vam rebre totes les eines possibles per esdevenir bons professionals en dret. En molts casos vam escollir una professió per la qual cada dia lluitem per dignificar: l’advocacia. Amb més o menys sort, vàrem entomar aquesta professió on habitualment l’èxit venia precedit pel nombre de judicis guanyats; ergo, per ser un bon professional de l’advocacia havies de ser un gran litigator.
De manera força tímida va començar a aparèixer la mediació, amb una filosofia basada en “la cultura de la pau”, intentant fer-se un forat entre l’advocacia. Això, en la ment dels litigators, colpejava amargament, entre un vol i dol. Ens preguntàvem com aquell missatge tan clar, senzill, semblant a la cultura dels anys 70 de “fes l’amor i no la guerra”, podria ser compatible amb l’empresa d’armament que teníem els litigators.
La mediació, amb cada vegada més adeptes, ens va obrir un horitzó de noves possibilitats per resoldre els conflictes i van començar a sorgir els ADR, les negociacions assistides, es potenciava l’arbitratge, etc. La mediació s’inicia en l’àmbit escolar, el sanitari i, fins i tot, el penal, amb mesures alternatives. Però l’advocacia encara no la feia ni seva ni pròpia.
Va començar a ser una alternativa per a la resolució de conflictes, i aquesta paraula, alternativa, va ser clau per iniciar un camí sense retorn de l’advocacia cap a l’acceptació, tot i que “ho accepto, però no va amb mi, jo soc un litigator”.
Molts companys i companyes han lluitat per la mediació en solitari i amb pocs recursos davant del blindatge de l’advocacia. Gràcies a tots ells i elles, que van insistir, la mediació va deixar de ser tímida per passar a ser un mecanisme real de resolució de conflictes, acompanyat d’un marc normatiu i un suport judicial en matèria de família.
Avui en dia, simpatitzants i detractors de la mediació s’enfronten a diari per la seva implementació dins l’advocacia. Analitzem quines són les pors:
- Pèrdua progressiva de competitivitat: ara, amb la mediació, com valorem l’èxit professional de l’advocacia?
- Pèrdua de confiança davant del client: com faig un assessorament si l’haig de derivar a mediació?
- Pèrdua de competència davant altres companys de l’advocacia: pensarà que tinc por d’anar a judici si plantejo una mediació?
- Pèrdua d’ingressos: si faig un assessorament global i el client acaba optant per la mediació, jo perdré la minuta d’honoraris?
- Pèrdua del control de l’expedient i l’estratègia jurídica: i si en mediació pacta quelcom diferent en contra dels seus interessos que estan en el jutjat?
Efectivament, en la ment dels litigators és inviable tot aquest plantejament, com en el seu dia va suposar durant la Revolució Industrial l’acceptació d’un canvi en la manera d’entendre el treball. Com Charles Chaplin en el film Temps moderns, cal que l’advocacia s’adapti al nou engranatge del sistema judicial.
L’advocacia no té límits, i davant les situacions més difícils ha demostrat estar a l’altura de noves realitats i ser capaç d’adaptar-se de forma ràpida i brillant per donar un servei a la ciutadania. Un exemple és que, davant la pandèmia que estem vivint i del col·lapse judicial, l’advocacia s’ha modernitzat. S’ha adaptat.
I així hem de continuar, adaptant-nos. La mediació, ara que ja brilla per si sola, enlluerna i reclama un canvi en l’advocacia. Un canvi que ve acompanyat d’una agosarada normativa, que suposa modificar paràmetres processals, de còmput de terminis de prescripció i caducitat, en matèria de costes processals i, fins i tot, en deontologia professional.
Alhora, la ciutadania també demana un canvi, ja que cerca un professional amb empatia, valora el mantenir i enfortir la relació de confiança amb aquest professional, busca que se l’acompanyi en les diferents fórmules per resoldre el conflicte, però mantenint l’essència del “seu lleial i saber entendre” que és l’assessorament jurídic. I això, només ho pot fer l’advocacia.
L’advocacia, d’ara endavant, té el repte engrescador d’oferir el millor assessorament jurídic i en mediació als clients, acompanyant-los en qualsevol dels processos que s’adapti amb més plasticitat a les seves necessitats per resoldre el conflicte. És aquí on guanyem competitivitat i la confiança del client, augmentem competència davant els litigators i mantenim el control de l’expedient en tots els àmbits.
Si des de l’advocacia implementem i interioritzem de forma global l’assessorament jurídic i el de mediació, en realitat no hi ha una pèrdua d’ingressos, ans al contrari, els augmentem; els ingressos seran majors que si només ens centrem en l’esfera jurídica. I per això, cal modificar i adaptar els fulls d’encàrrec on estigui present l’assistència, l’acompanyament i l’assessorament en la mediació, com fins ara hem minutat l’assistència a notaries, hisenda, reunions amb pèrits, etc.
Cal adaptar-se perquè l’advocacia evolucioni de manera natural. Adaptació o extinció. Toca decidir.
Clipping Premsa