Si em preguntes si crec en la mediació, et diré que sí. Fa uns anys, concretament l’any 2002, vaig fer el curs que s’impartia a l’ICAMAT per tal de poder exercir de mediadora. Llavors ho veia una novetat, a part d’una oportunitat de negoci. Durant uns anys vaig tenir l’oportunitat d’exercir de mediadora i recordo, especialment, uns dels clients que van passar pel meu despatx. Es tractava de dues persones que havien estat casades bastants anys, però que en feia 6 que s’havien divorciat. El punt de conflicte eren les extraescolars dels dos fills petits. Vam fer tres sessions. Ja us avanço que la mediació va acabar sense acord, si bé el que em va agradar és el que es van dir les dues persones en tancar l’ultima sessió. A part de donar-me les gràcies pel tracte rebut, el senyor va manifestar obertament que, tot i no haver assolit cap acord, estava content d’haver pogut parlar amb la mare dels seus fills en un ambient relaxat i sense crits i també que ella l’hagués escoltat. Per la seva banda, ella va manifestar que també estava contenta perquè feia sis anys que no parlaven entre ells, sempre ho feien a través de terceres persones, concretament els seus advocats. No sé com va acabar aquesta història, però estic segura que, al final i pel bé dels fills, segur que van arribar a una entesa abans d’entrar a la sala de vistes.
Avui, tot i que no he pogut posar-me al dia de les hores de formació necessàries per poder exercir de mediadora atesa la càrrega de feina, crec en la mediació, la qual permet a les persones parlar en espais neutres i poder escoltar l’opinió dels altres. Si bé, crec que en el país on vivim encara manca la cultura de la mediació tan estesa als EUA.
Gemma Suñé Gamell
Advocada
ICAMAT 1205