SINOPSI INTERVENCIÓ WEBINAR 30-10-2020
Per Joan Oset,
Vicepresident i Coordinador de la Comissió de Deontologia i Intrusisme de l’ ICAB.
1.- Reflexió sobre el títol de la sessió.
La mediació, com a instrument de resolució alternativa de conflictes, que inspira divergència de de postures entre els o les professionals de l’advocacia, es presenta des del punt de vista de la oportunitat com un mitjà que pot fer possible refer ponts i la comunicació entre les parts enfrontades en una situació litigiosa, podent oferir un resultat sense “guanyadors” ni “perdedors”, i es presenta, des de la òptica de les normes que regulen la professió, com una mitjà d’actuació correcte, una conducta adequada a les disposicions d’aquestes normes.
2.- Marc legal de la Mediació.
La Llei 15/2009 (articles 6è, 7è, 9è, 14è, i 29è a 35è, en major mesura), modificada per la Llei 9/2020 ( article 3è, 5è, 6è i 8è, en major mesura), ja estableixen les pautes en l’ordre deontològic de l’actuació dels mediadors o mediadores, amb referència a les facultats disciplinàries dels col.legis professional, en el supòsit que el mediador o mediadora siguin, en aquest cas, professionals de l’advocacia, i es destacable l’article 8è de la Llei 9/2020, que modifica l’article 22è de la Llei 15/2009, lletra d).-, que queda redactat: Complir la funció deontològica i disciplinària respecte als col.legiats que exerceixen la mediació i vetllar perquè el conjunt dels col.legiats compleixin les obligacions d’informació als clients de foment i subjecció a la mediació que l’imposen les Lleis o els Codis deontològics respectius”.
3.- Marc normatiu deontològic de l’advocacia.
I dins del marc propi de les normes deontològiques de l’advocacia que regulen aquesta “actuació correcta”, “conducta correcta”, s’ha de fer esment, per raons de competència territorial, a les disposicions de la vigent Normativa de l’Advocacia Catalana (RESOLUCIO JUS 110/2019, de 22 de gener), en concret:
Article 20è: Drets i obligacions del professional de l’advocacia i el client:
1.- El/la client/a té dret a ser informat pel professional de l’advocacia que l’assessora o defensa, i aquest té l’obligació d’informar el seu client/a, de les circumstàncies següents:
…. Lletra b).- Els possibles resultats de la seva actuació …. El professional de l’advocacia ha de procurar dissuadir el/la client/a de promoure conflictes o exercitar accions judicials sense fonament. Tanmateix l’advocat/ada ha d’informar el/la client/a de la conveniència d’acords extrajudicials i de les fórmules alternatives de resolució de conflictes previstes legalment, diferents a l’acció judicial”
I per raons de la eficàcia de la norma a la resta del territori de l’Estat Espanyol, a les disposicions del vigent Código Deontológico de la Abogacía Española (aprovat pel Ple del Consell General de l’Advocacia Espanyola del 6 de març de 2019), en concret:
A).- Al seu Preàmbul, exposa (pàgina 13), …”La función de concòrdia, característica de la actuación profesional, impone la obligación de procurar el arreglo entre las partes y exige que la información o el asesoramiento que se preste no sea tendencioso, ni invite al conflicto o litigio”
B).- Al seu article 3è, sota el títol de Llibertats de Defensa…, disposa, al apartat 5è).- “Se debe ejercer las llibertades de defensa y expresión conforme al principio de la buena fe y a las normas de la correcta pràctica professional, procurando sempre la concordia….”.
C).- Al seu article 12è (Relaciones con los clientes), al seu número 1, disposa: “…Siempre que sea posible deberá intentarse la conciliación de los intereses en conflicto.”, i al seu apartat B ( Deberes de identificación e información), al seu número 2, lletra a), disposa: “Se debe poner en conocimiento del cliente: a) La opinión sobre las posibilidades y resultado previsible del asunto, procurando disuadirle de promover conflictes o ejercitar acciones judiciales sin fundamento….” , i Lletra e): “… la conveniència de acuerdos extrajudiciales o las soluciones alternativas al ltifgio…”
4.- Conclusions pràctiques.-
4.1.- Inclusió per als/les professionals de l’advocacia, en la seva normativa professional, de la conducta correcta consistent en la promoció de les solucions alternatives al conflicte judicial, i consistent en la informació adequada al client o la clienta, dels mecanismes de solució alternativa dels conflictes… la mediació.
La conducta correcta es una pauta, obligatòria, però en funció del supòsit concret i dels requisits de la defensa del/la client/a.
4.2.- Possibilitat, en conseqüència a les normes professionals, obligatòries i generadores de responsabilitat disciplinària en el supòsit d’infracció, o de responsabilitat d’ordre civil i/o penal, d’incidir en mala praxis professional per omissió d’informació sobre els mitjans alternatius de solució de conflictes, ja sigui per ignorància, ja sigui per interès contrari al principi de bona fe, sense perjudici de la qualificació que en cada ordre sigui procedent.
La conducta incorrecta, apreciació subjecte a anàlisi, contradicció, i decisió pels òrgans competents, pot generar responsabilitat.
4.3.- Conveniència de que els/les professionals de l’advocacia creïn instruments d’informació adequats a les circumstàncies del supòsit concret, que acreditin la correcta informació, la conducta correcta segons la norma deontològica, com, per exemple, la inclusió de la informació necessària, suficient i intel·ligible en seu del full d’encàrrec o contracte de prestació de serveis, sense perjudici d’altres canals d’informació o comunicació amb el client.