RESUM DE LES PONÈNCIES I ACTIVITATS DE  LA II FIRA DELS ADR

Cal remarcar el notable èxit de la IIª Fira dels ADR amb més de 180 persones inscrites, 20 ponents (incloent els representants de diferents entitats i col·lectius professionals que van participar a l’activitat final de “la peixera”) i 5 persones moderadores. Destacar també les 15 entitats vinculades als ADR representades en els deu estands que van atendre als nombrosos participants i visitants de la Fira des de la seva inauguració a les 11,35 h fins a les 17 h. en que es va clausurar l’espai de la Fira.

A l’acte inaugural de la Fira la l’Excma. Sra. Maria Hilari, presidenta de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Figueres, va llegir un manifest del Consell de l’Advocacia Catalana a favor d’impulsar canvis que contribueixin a la implementació i consolidació dels ADR.

10.00 h: Taula inaugural de la Fira ADR a la Sala d’Actes de l’ICAB

L’Excm. Sr. Jesús Sánchez, degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona  va donar la benvinguda a les autoritats i a totes les persones assistents. Va expressar el seu desig de que la Fira i els seus continguts fossin d’interès per a tots els participants tot celebrant la progressiva consolidació dels ADR en les institucions públiques i privades, entre els professionals i entre la ciutadania.

L’Excma. Sra. Marta Martínez i Gellida, presidenta del Consell de l’Advocacia  Catalana i degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa, va destaca el fet positiu de que cada vegada hi hagués més persones a la Sala d’Actes reunides per parlar de mediació i dels ADR en general. Va informar de que havia estat anomenada  presidenta de la Comissió MASC del Consejo de la Abogacía Española, des d’on podrà seguir impulsant la mediació i els ADR a nivell de tot Espanya. Respecte al paper de l’Advocacia va remarcar que la primera fase era la defensa dels clients, la segona, informar al client de la mediació, la justícia restaurativa i el dret col·laboratiu. Va posar en valor finalment la importància del paper conciliador de l’Advocacia.

L’Hble. Sr. Ramon Espadaler Parcerisas, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica va subratllar que era important parlar de mediació i de justícia restaurativa en aquest primer acte, ja que és un tema està a l’agenda política.

Va dir textualment: “vostès generen un sector amable i agradable” encara que s’ha de fer un pas més perquè aquests mètodes ADR encara no són prou valorats. Va destacar que el model de la Fira li semblava profundament interessant i un pas important.

També va deixar palès el lideratge del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica en aquesta matèria i que es donarà continuïtat al Projecte de Llei que es va endegar fa un tems i també a les persones, en aquest sentit va confirmar a la directora general de Dret, d’Entitats Jurídiques i Mediació, la senyora Imma Barral. Aquest lideratge del Departament el Conseller va manifestar voler compartir-lo “amb tots vostès”.

D’altre banda el conseller va manifestar que el col·lapse a l’àmbit judicial no es resoldrà de la nit al dia, puig hi ha molts factors. Va celebrar l’esforç de difusió dels ADR, comentant l’antiga dita de “que val més un mal acord que un bon plet”.

Els Col·legis professionals en general i l’Advocacia en concret tenen molt de camp a recórrer en aquest àmbit, destacant com molt positiu el creixement de la gent interessada.

Va acabar desitjant a tothom una Bona Jornada, una Bona Fira i recordant que el Departament està al costat de les Institucions.

Taula rodona “Anàlisi de la mediació exprés, les seves avantatges i les dificultats de la seva implementació”

1r. Tema: “L’Experiència de la mediació exprés i el seu recolzament des de les Institucions”

La Sra. Elisabeth Saltor i Camero, directora del Centre de Mediació de Catalunya

del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica va explicar que el Pla d’intervenció ràpida des de la unitat col·laborativa es va iniciar  com a Programa experimental a l’àmbit civil no familiar, al mes de maig de 2022 en dos Jutjats Civils de Barcelona i es van atendre casos com trànsit, problemàtiques vinculades a les rendes, desnonaments i testaments, entre d’altres. En un any es va atendre 113 casos dels quals en 95 d’ells es va iniciar una mediació amb un 47% d’acords.  Les mediacions es van fer per part de dues persones mediadores del Centre: Joan Sendra i Elisabet  Barnadas. Aquests resultats satisfactoris van impulsar l’inici d’una segona fase. La idea és anar-se obrint a d’altres jurisdiccions.

Ara les persones mediadores no són del Centre, sinó que són persones mediadores integrants del Registre.

Hi ha una agenda compartida entre el Jutjat i el Centre de Mediació. Recullen dades i indicadors per tal de poder analitzar el funcionament de l’experiència, que a partir d’ara s’estendrà a 5 Jutjats.

També a Manresa s’han produït resultats molt satisfactoris.

A Vilanova i a Badalona l’experiència es fa en col·laboració amb l’ICAB.

Es valora molt positivament poder asseure a la mateixa taula parts i assessors legals.

Es dona a les parts la possibilitat de tancar el procediment legal.

Al ser gratuït les persones s’animen a intentar-ho.

A la Jurisdicció Mercantil l’experiència es va dur a terme a proposta del Deganat de Barcelona i del Jutge Fernández Seijo.

Es produeix una simbiosi entre mediació exprés i mediació ordinària.  S’ha iniciat al Jutjat Mercantil nº 12 i aviat n’hi hauran dos més.

Les parts són citades a una audiència prèvia informativa i si volen començar es fa la primera sessió, disposen de fins un màxim de 3 sessions gratuïtes. Aquesta experiència es fa en col·laboració i  amb el seguiment de l’ICAB.

La Sra. Saltor informa també un Programa experimental que s’està iniciat en sostracció internacional de menors. El Jutge proposa a les parts la mediació per acordar, com a mínim, mesures provisionals, es convoca a les parts i en la citació de la vista s’ofereix la possibilitat de la mediació, que pot ser també telemàtica. En aquests casos la mediació és també gratuïta.

S’han fet tres casos, un ha acabat amb acords i els altres dos han obert ponts de comunicació.

Seguidament, l’Il·lm. Sr. Carles Garcia Roqueta, diputat de mediació de l’ICAB i president de la Comissió de Mediació de la Federació Europea de Col·legis d’Advocats d’Europa, puntualitza que el concepte de “mediació exprés” procedeix dels EEUU on es du a terme en 1, 2 o 3 sessions segons la complexitat del cas.

Comenta que la funció de l’advocacia és la pacificació social. A l’àmbit de consum la mediació exprés funciona molt bé.

En casos de grans quanties també s’està treballant.

La mediació en aquests casos s’enfoca més a l’acord que als aspectes relacionals de les parts. Es tracta d’una mediació d’estil hardvarià, ens centrem en el MAAN  (Millor Alternativa a l’Acord Negociat) i el PAAN (Pitjor Alternativa a l’Acord Negociat). Es planteja a les parts què pot passar si perden el plet.

S’utilitzen les eines bàsiques en el poc temps del que es disposa. Són també importants els petits acords que sumin envers l’acord final. Es teixeix un compromís progressiu i es fa pluja d’idees. Es pot parlar d’una col·laboració a tres bandes: Jutjat, Centre de Mediació i el Centre ADR/ICAB.

A l’experiència als Jutjats de Vilanova es treballen assumptes de família, contractuals i qüestions econòmiques.

Moment processal:

1r. Admissió de la demanda

2n. Contestació de la demanda

3r. Dia de l’audiència prèvia

4rt. Excepcionalment, dia del judici.

En tot plegat és molt important la implicació del personal de l’oficina.

S’ha format un equip multidisciplinar, els divendres és el dia de la mediació a Vilanova, hi ha 2 parelles de persones mediadores. L’èxit és aconseguir que les parts es comuniquin, això ja és molt positiu.

Com a  dificultat cal dir que els temes més emocionals i relacionals necessiten més temps.

El Sr. García Roqueta menciona el “Reality check”  com element per promoure un canvi positiu. També explica que a Vilanova de 2 Jutjats es passa ara a 5 Jutjats  duent a terme aquesta experiència.  Els resultats actuals són de 17 acords, que representen un 44 % de casos amb acords.

2n. Tema: “La mediació exprés des de la perspectiva judicial“

L’Il·lm. Sr. Manel Santacruz Gómez, Jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 6 de Vilanova i la Geltrú.  Va comentar un cas concret en el que des de la discussió sobre l’ampliació del règim de visites van arribar a un acord que incloïa més punts de discrepància. Quan les parts parlen és molt probable que arribin a més acords i adoptin una nova actitud.

Els diferents operadors jurídics tradicionalment han estat reticents, però cada vegada més es va canviant això i creix la confiança envers la mediació.

A Vilanova a partir dels Jutjats 3 i 9 s’han afegit els Jutjats 5 i 6 i els propis Jutges del 3 i del 9 van formar als funcionaris dels nous Jutjats 5 i 6 que s’han sumat a l’experiència. En els Jutjats que estan molt congestionats ajuda positivament la implementació de la mediació. De moment s’han derivat 12 casos a mediació i 1 ja ha resultat amb acords molt favorables.

Considera que, tot i que no acabin amb acords millora la comunicació entre les parts i poden comprendre millor a l’altre part.

El cas està judicialitzat, però d’una altre forma i pot ser que acabi amb acords.

Calen espais adients per a fer la mediació, seria millor que es poguessin fer en un espai diferent a la sala de judici.

S’ha de confiar en el Projecte, els resultats són molt bons.

Si el Projecte segueix endavant seria important que a mes del divendres, s’ampliés  a més dies.

Remarca que cal també que el Jutge parli de la mediació com una oportunitat.

L’il·ltre. Sr. Xavier Garcia Bonet, Lletrat de l’Administració de Justícia del Jutjat nº 11 de Barcelona comenta la importància de fer una selecció de casos. S’han abordat casos de diferents tipologies, com en defensa de la competència, en temes de transport… encara que en aquests darrers no hi ha hagut molta sort.

La mediació és especialment important en aquells casos en que hi ha algun element de relació personal, petites empreses amb un component relacional familiar, responsabilitat dels administradors, etc. Considera que no hi ha tants assumptes que reuneixin els paràmetres adequats per anar a mediació.

Menciona les diligències d’informació com espai adient per tal d’informar a les parts i recomanar-los que assisteixin a la sessió de mediació exprés.

De moment, es fan mediacions amb dos parts. S’informa a Elisabet de la tipologia del cas. Es fa una audiència prèvia en la que es convida a anar a mediació aprofitant el temps mort entre l’audiència prèvia i el judici.

Segons la seva experiència la mediació funciona.

Els Jutjats 11 i 12 participen en aquesta experiència i ara s’afegeix un més.

Dels 16 assumptes derivats, 4 han finalitzat amb acords el que suposa un 25 %.

No ha suposat una feina extra per a l’oficina judicial.

Proposa que a més d’advocats col·laborin també procuradors.

3r. Tema: “ La Mediació Exprés i la tasca de les persones mediadores”

La Sra. Elisabet Barnadas mediadora del Centre de Mediació explica l’experiència de la mediació exprés a Barcelona i assenyala que l’estructura té que moure’s.

Quan estan les parts presents el dia de la vista el Jutge s’ha mirat el cas i explica a les parts les raons per les quals considera important la mediació.

Es tracta d’una feina d’equip en la que cada un aporta els seus elements constructius.

El Jutjat comunica el cas a través d’un formulari al Centre de Mediació.

Als Jutjats hi ha 3 sales específicament per a fer mediació.

A vegades en casos en que han dit que no, quan arriben a mediació diuen que si.

La persona mediadora té la direcció del procediment.

Explica un cas de tema mèdic amb 5 pèrits metges, que, com a tècnics poden donar una solució concreta i finalment les parts decideixen si ho acorden o no, finalment, en aquest cas complexa les parts van arribar a un acord.

Es tracta d’una mediació de qualitat. És un procediment flexible, en el que al final es busca una solució.

El Sr. Xavier Pineda Buendia, advocat i mediador de l’Experiència de Mediació Exprés de Vilanova i la Geltrú comenta que representa als companys i companyes de mediació exprés de Vilanova.

A Vilanova 4 Jutjats formen part d’aquesta experiència. No tenen una sala específica per a fer les mediacions i per això es fan a la sala de matrimonis o a la sala de vistes.

Les sessions duren 90 minuts i arriben a un acord o es tana o decideixen seguir amb la mediació.

Personalment el senyor Pineda ha actuat com a mediador, com advocat i també com a part, el que li dona una triple perspectiva molt interessant.

La mediació és una eina per a intentar desbloquejar el tema, especialment en temes de família, d’herències, civil, etc.

Es fa partícips a les pròpies parts en el procés. Molts procediments arriben per una situació emocional.

Els acords de mediació exprés poden servir també per arribar a una entesa abans d’entrar a sala.

S’espera que aquesta mediació pugui contribuir a descongestionar els Jutjats.

Com mediador la seva experiència és molt positiva.

Explica que les persones mediadores no tenen accés a la demanda, només a les dades de les parts i a una breu explicació de l’assumpte, descrivint què demana un i què demana l’altre.

Finalitza la seva intervenció oferint als assistents a la Jornada la possibilitat d’adherir-se a aquest Programa de Mediació exprés.

Va moderar la Taula la Sra. Ana Velasco Vega, advocada, mediadora, responsable de mediació del Col·legi de l’Advocacia de Terrassa  i membre de la Comissió de Mediació i d’altres ADR del Consell de l’Advocacia Catalana

1r Racó formatiu: “La mediació en consum: una mediació especial que avança entre la ciutadania”

La Sra. Marta Rovira Romà, Subdirectora general d’Atenció i Formació en Consum de l’Agència Catalana del Consum va explicar la mediació que es du a terme entre consumidors i empreses i també amb micro-empreses i treballadors autònoms, que es poden considerar igualment consumidors.

Els àmbits més freqüents per aquesta tipologia de mediació són els casos de subministraments, transport, serveis sanitaris, audiovisuals ,etc.

La mediació en consum té una regulació pròpia i l’inicia sempre la persona consumidora.

El procediment és gratuït.

Sempre cal fer una reclamació prèvia a l’empresa.

Formen també part del sistema de consum 37 Consells Comarcals, associacions de consumidors i  gremis.

En primer lloc cal una reclamació prèvia i si en un mes no contesta l’empresa, s’adreça la reclamació a l’organisme de consum, l’empresa té 30 dies per respondre. Es trasllada el que ha dit l’empresa al consumidor.

Si finalment s’arxiva queda la via judicial.

S’intenta l’arbitratge amb juristes de reconegut prestigi que dicten el laude.

A l’any 2023 van entrar 24.500 reclamacions i a l’any 2019,  17.000 casos

Es fan tallers a les escoles explicant als alumnes els drets i deures que tenen les persones com a consumidores.

El comportament no correcte de les empreses genera moltes reclamacions.

Les empreses de subministraments generen moltes queixes, unes 50 reclamacions diàries, en una bona part, l’equip de l’agència catalana de consum fa la seva feina, encara que moltes vegades el mediador es converteix en un gestor.

Les grans empreses estan sotmeses a arbitratge i suposen moltes hores que limita l’exercici de la mediació.

Més del 60 % dels casos es resolen en mediació i arbitratge.

Considera que cal una regulació per tal que les grans empreses es vegin obligades a anar a mediació.

Finalment destaca que l’arbitratge és obligatori en els casos de reclamacions de menys de  3000 euros.

Sra. Isabel Viola Demestre, professora titular de dret civil de la UB

Va comentar que des de l’any 1993 existeix un sistema arbitral de consum a Espanya . Destaca també la Directiva europea de 2013 en matèria de consum, que recomana la mediació com un mecanisme útil per les discrepàncies i reclamacions en consum. Aquesta Directiva de 2013 es va transposar amb la Llei 7/2017.

Va explicar que el  Reial decret 713/2024 de 23 de juliol va aprovar el nou Reglament que regula el nou sistema arbitral de consum i deroga el RD 231/2008 de 15 de febrer a fi d’adaptar-lo a la normativa actual.

Aquest Reglament modifica algunes qüestions i ha desaparegut la paraula “mediació”, encara que parla de solució consensuada. Això no vol dir que no es pugui fer mediacions, però es particular la desaparició d’una menció concreta.

Comenta que els acords de mediació es poden recollir en un laude conciliatori i el laude serà executiu.

Comenta també que la Directiva Europea de 2013 va crear una plataforma a nivell europeu per tal que totes les entitats acreditades hi puguin constar. Es vol que aquesta plataforma sigui una eina digital. És com un aparador per veure quines entitats en formen part.

La Unió Europea parla d’unes 300.000 reclamacions en consum.

La senyora Isabel Viola com experta en la matèria considera que la mediació pot ser un mecanisme eficaç per resoldre els conflictes de consum. Cal que la legislació acompanyi aquesta opció.

Presentadora i relatora: Sra. Anna Llauradó i Sabaté, advocada, mediadora, responsable de mediació del Col·legi de l’Advocacia de Lleida i membre de la Comissió de Mediació i d’altres ADR del Consell de l’Advocacia Catalana.

2n Racó formatiu:  : “Experiència real d’un cas pràctic de facilitació en un conflicte veïnal endèmic (“t’arruïnaré la vida…”)  

Beatriu Romero, advocada i mediadora del Servei de Mediació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès va explicar un cas complexa amb un elevat nivell de violència entre les parts. Tenien finques confrontants i patien un alt nivell d’angoixa generada per la situació.

La ponent destaca que la derivació del cas va venir de serveis socials, també la importància de la col·laboració dels advocats d’ambdues parts, la relació de confiança client-advocat i que els dos advocats de les dues parts van participar a les sessions de mediació.

Explica la ponent que la sessió informativa amb cada una de les parts va ser com una premeditació.

Es va fer un primer intent promogut per la primera part, en el que la segona part no va acceptar i un segon intent en el que la segona part va anar al servei de mediació acompanyada del seu advocat, després que el Jutge li va recomanar anar a mediació

L’oportunitat de pacificació d’un conflicte, en aquest cas un conflicte veïnal molt enquistat amb risc inclús per a la integritat física dels mediats, requereix d’una bona diagnosi i d’aplicar l’eina mes adient, que en el cas tractat, ho va ser la metodologia dels diàlegs apreciatius i nomenament d’un tercer home bo.

Tanmateix, en aquest procés, cal posar en valor la influència positiva d’ un entorn amable a la pacificació, que passa per una advocacia col·laborativa i el recolzament des de la judicatura i/o serveis socials que van derivar el cas a mediació.

Presentadora i relatora: Sra. Anna Suárez Bellot, advocada, mediadora, responsable de mediació del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i membre de la Comissió de Mediació i d’altres ADR del Consell de l’Advocacia Catalana

3r Racó formatiu:  “Aikido social i ADR”,  noves eines per a les persones mediadores, El Sr. Jordi Palou, advocat, mediador i expert en experiències internacionals de Justícia Transicional, assessor de la Síndica de Greuges en Justícia Restaurativa va explicar que l’AIKIDO és un art marcial que utilitzen els samurais per transformar els moviments d’atac i defensa. La resposta a l’atac pot ser molt variada, vivim en mig de conflictes i presenciem atacs i agressions. Aquest ventall de respostes va des de les respostes més violentes a les més neutralitzadores. La clau està en la resposta que es dona al conflicte.

L’Aikido  suposa com transformar el combat en una dansa. Es tracta de saber observar, saber llegir el missatge que ens envien les persones que ens agredeixen. Davant d’un atac quin camí dibuixem  per rebre aquesta energia.

Considera que té connexions amb la comunicació no violenta de Marshall Rossenberg.

Si entrem a la dinàmica de l’atac, si jo reacciono  entrant en l’atac i ens acoplem a aquestes ones, afegim més ones electromagnètiques. Si en canvi preguntem, podem convidar  a que la persona expressi el seu malestar.

La majoria de persones venen discutint-se amb diferents percepcions.

Caldria utilitzar el missatge de l’agressió per qüestionar-nos què demana aquesta persona, què necessita. L’Aikido és precisament un instrument per a llegir els missatges, per intentar validar els missatges.

El ponent, a través d’explicar un cas concret, de les audiències memorials dels anys 30 als 80, va destacar la importància de que les persones es sentin escoltades i acollides.

També va explicar que durant 7 anys van facilitar el diàleg ruandès entre hutus i tutsis i que per primera vegada es van trobar al 2006 després del genocidi i van començar el diàleg no parlant amb paraules, sinó mirant-se als ulls, tocant-se. Ells mateixos es feien preguntes: “Això mateix ho pots dir d’una altre manera de com ho dius?”

Fins i tot el primer ministre va dir “he comprés amb el cap i el cor que qui m’ataca creu que necessita la força”

El senyor Palou va comentar també que el silenci pot ser tan violent i agressiu com un crit, depèn de la intenció.  Cal provar fer una cosa diferent que ens doni una resposta diferent per part de qui ens agredeix.

Va acabar  dient que estem cridats a posar en pràctica  aquests camins de saviesa per tal que els posem a disposició de qui els necessiti per a reconduir situacions. Plantegem-nos quin camí seguim per a recuperar l’harmonia

Presentadora i relatora: Paloma Lavandeira Amenedo, advocada, mediadora, responsable de mediació del Col·legi de l’Advocacia de Girona i membre de la Comissió de Mediació i d’altres ADR del Consell de l’Advocacia Catalana.

 Peixera per a debatre sobre l’advocacia i la mediació conscient:  és una nova forma d’exercir la nostra professió?  Que significa pels professionals que s’acullen a aquesta filosofia d’exercici de la professió? Estem davant d’un canvi significatiu en l’exercici de l’Advocacia? Que pot aportar al conjunt de la ciutadania? Podem parlar també d’exercir la ciutadania de forma conscient?

Participants en el cercle interior:

Sr. Xavier Ginesta, doctor en enginyeria  de telecomunicacions, que inverteix en consciència

Sra. Arantxa Tobaruela, advocada, coach jurídic i presidenta de l’Associació advocacia i consciencia.

Il·ma Sra. Montserrat Raga, magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, nº5 de Barcelona

Excma. Sra. Mari Hilari,  presidenta de la Comissió de Mediació i ADR del CICAC

Il·lm. Sr. Carles García Roqueta, en representació de l’ICAB

Sr. Josep M. Valls Xufré, del Col·legi notarial

Sr. Vicente Pérez Daudí, catedràtic de la Universitat de Barcelona

Sra. Emma López Solé, advocada, consultora en resolució de conflictes i membre de la Càtedra Unesco d’Habitatge de la URV

Sra. María García Valdecasas, en representació del Col·legi de Registradors

Sra. Marta Méndez, advocada i mediadora, presidenta de la Comissió de Mediació de l’ICAB

Sra. Ansel Guillamat, psicòloga en representació de la Comissió deontològica del Col·legi de la Psicologia de Catalunya

Sr. Artur Román Soler, mediador i Treballador social

Cercle exterior format per totes les persones assistents que a través de la peixera poden ser també partícips del diàleg.

Dinamitzar i modera la peixera Sra. Anna Vall Rius

Reflexions i comentaris sorgits al voltant del tema de la peixera:

La intel·ligència ha d’actuar en pro de maximitzar el bé per a totes les persones implicades. Cal aprendre a utilitzar la nostra raó ampliant la perspectiva.

Moltes vegades ens trobem en una lluita d’egos

Es tracta d’un canvi de paradigma? Ens cal  un nou paradigma més sistèmic. Quines qualitats necessitem per treballar aquest ego?.

Hi ha advocats que estan farts i deixen d’exercir la professió.

Una vella dita: Tractar als demés com t’agradaria que et tractessin a tu.

Cal una transformació personal de l’advocat/ada?

Exercir una professió amb consciència suposa ser una bona persona. Si actués en consciencia tractes de solucionar-ho, de trobar les respostes que necessiten les persones implicades.

Va amb la forma de ser de les persones

Exercir una professió en consciència és exercir de forma competent, treballar de forma competent com a professional en cada sessió que preparem.

Quan actuem a consciència ho transmetem als clients.

Vivim en un món accelerat, no tenim temps. Es tracta de ser conscients del que fem, prestar el 100 % d’atenció al que estem fent.

La consciència és un muscle i per tant el podem treballar.

Ser conscient és la persona que pren decisions després de fer un anàlisi reflexiu des de la consciència.

L’exercici de l’advocacia és humanista?.

No hem fet una anàlisi conscient, falta formació bàsica en consciència.

Cal baixar a conèixer què mou a les persones, molts problemes tenen més de sentiments que de norma jurídica.

Es detecta una tendència social a ser més conscients, és una forma d’educar a les noves generacions que pugen.

Hi ha un alè d’esperança, les coses estan canviant, els que pugen tenen una perspectiva diferent.

L’advocat  i el Jutge no resolen l’essència del conflicte. Es potencia acudir al procés judicial.

Molts advocats ja informen sobre les possibilitats que obren els ADR, però d’altres no ho fan. Les Facultats no estan preparades per aquest canvi, cal introduir noves assignatures d’ADR en els graus i postgraus.

Al convidar a participar en aquestes activitats a d’altres professionals de fora de l’advocacia es demostra que rebaixa l’ego dels advocats.

Consciència: qui soc? A qui tinc davant?. A vegades volem aplicar tècniques de mediació sense veure a qui tinc davant i què necessita.

Actuar en consciència és un exercici de generositat. Es pot ser competent, però no resoldre.

Cal posar-se en el lloc de l’altre i veure què li solucionarà el conflicte. El dilema va més enllà de la demanda.

És un tema cultural? Té a veure amb la cultura de cada un de nosaltres.

Hem de treballar per un harmonia social

Quan parlem de treballar en consciència  em recorda a la “mala consciència”

Tenim temps per a poder parar i ser reflexius? Cal fer aquest exercici per a la nostra salut emocional.

Des d’Europa treballar en ADR des de l’advocacia es considera que millora la salut emocional.

Formació en que? Es pot aprendre a ser bona persona?

Cal tenir pau interior per a poder auto observar-nos

Hi ha diferents disciplines que ens poden ajudar a millorar. La Intel·ligència Artificial ens pot proporcionar més temps per a poder desenvolupar tot allò que és més humà

Es tracta de compartir, de sentir-se competent i dedicar temps a ajudar a les persones a superar el seu problema.

Un participant comenta que es va donar compte fa 15 anys que eren millor els ADR que els procés judicial.

Quan faig de mediador sento que actuo en consciència.

La consciència és quan fas una casa per tal que la gent sigui feliç (comentari d’un participant arquitecte)

T’has d’inventar el que els usuaris volen

Per fer les coses bé s’han de fer equips transversals i sumar consciències.

Prendre consciència és donar-se compte d’on vinc i on està el client.

Donar-se compta de les conseqüències de les decisions que prenem.

La sistèmica parteix de la relació dels individus  amb el seu sistema de relacions.

Com abordem el conflicte des del sistema de relacions de cada individu.

Toca treure’s la careta . Sembla que faci vergonya abordar els aspectes emocionals i espirituals.

Estem en un canvi de paradigma

Podem tenir una perspectiva universal?

Què és l’amor? L’amor de debò és l’amor incondicional.

Com veiem l’amor també depèn del nostre sistema de creences. L’amor quan passa pel nostre sistema de creences pot canviar i transformar-se en qualsevol cosa.

Cal canviar la forma en la qual utilitzem el pensament.

La intel·ligència universal és més intel·ligent.

Canviar la forma d’utilitzar la raó, primer la intuïció.

El cor ha de triar el destí i la raó ens serveix per triar el camí.

Cal habilitar i permetre espais en que puguem reflexionar sobre tot això.

La ciutadania actua amb bona o mala consciència.

Què és més important el problema del client o el nostre temps?

Hi ha una tasca a fer des del sistema educatiu, de primària i secundària. Incloure l’exemple. Consciència de que la millor forma és donar exemple.

Cal una mirada pacífica, positiva, com una llavor. Cal paciència perquè és lent, però efectiu.

Amor: el que implica amor incondicional els canvis culturals són lents. Hi ha etiquetes que estan de moda: empreses socialment responsables, complir l’agenda 2030, etc.

Si que hi ha un canvi i cal seguir empenyent per tal que es consolidi.

Tots som sistema. Hi ha un vincle de pertinença. Us conscient o inconscient de les xarxes. Detectar la creació de l’altre. Cercar el que ens uneix.

Ens crida el conflicte, els titulars de diaris tracten de conflictes mai de solucions.

Cal vocació d’ajudar als altres.

Clausura de la Fira

La Sra. Emma Gumbert i Jordan, comissionada de Justícia i ADR de la Cambra de Comerç de Barcelona i cònsol del Consolat de Mar va recordar que el Consolat de Mar va néixer al s. XIII per a resoldre problemes entre els comerciants.

Comenta que cal repensar el model de negoci, pot ser no es tracta tant d’un canvi sinó d’una evolució.  Aquesta evolució porta cap un model molt més col·laboratiu.

Les empreses estan repensant com gestionar els seus conflictes, encara que hi ha un gran desconeixement i hem d’arribar al teixit empresarial.

Algunes persones la identifiquen no tant com mediadora, sinó com ”Emma solucionadora de problemes”.

L’Il·lm. Sr. Carles García Roqueta, diputat de mediació de l’ICAB i president de la Comissió de Mediació de la Federació Europea de Col·legis d’Advocats d’Europa va donar les gràcies des del Col·legi de Barcelona i des del CICAC. Va comentar que és plenament conscient de convocar i sumar a diferents col·lectius.

Va mencionar el creixement sostenible i que s’ha crescut professionalment. Parla de treballar col·laborativament en pro de la ciutadania.

Planteja el repte d’organitzar una tercera Fira dels ADR que sigui col·laborativa i que arribi plenament a tota la ciutadania.

La Sra. Immaculada Barral Viñals, Directora General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica

Va dir que havia estat una Jornada diferent a les tradicionals Jornades del món jurídic i això és important per aquesta nova mirada. Una altre forma de gestionar el conflicte és possible.

Desjudicialització suposa incorporar altres mitjans ADR. El que ens diu el cor és la creació d’una societat menys adversarial. Els Jutges han de ser prescriptors, és necessari un canvi de mentalitat, s’estan donant passos en aquest sentit.

Comenta que respecte al Projecte de Llei sobre els ADR s’estan analitzant les al·legacions presentades perquè es vol que sigui un Projecte col·laboratiu.

Explica que es pretén fer un catàleg de mitjans ADR i un catàleg de drets i deures dels professionals i de les parts. Es vol introduir la ètica  i la responsabilitat de la ciutadania, responsabilitat en cercar una solució al conflicte.

L’Excma. Sra. Maria Hilari, presidenta de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Figueres va presentar un recull de xifres excel·lents de la Fira, nombre d’inscrits, nombre d’estands i que de les ponències i racons formatius de la Jornada es podia concloure que és necessària una nova regulació.

Assenyala que els ADR són una oportunitat de pacificació d’un conflicte, cap altre sistema pot donar veu a les parts.

Destaca que seguim avançant amb voluntat de no fer marxa endarrere i deixar el procés en un segon pla.

Agraeix al Centre de Mediació que segueixi confiant amb el Consell de l’Advocacia Catalana

Va remarcar que cal sumar consciències amb mirades diferents i finalment va agrair a tothom la participació activa i l’interès  per a participar activament en aquesta segona Fira dels ADR.