A les 16.00 h. Va tenir lloc la Presentació del Webinar a càrrec de:
L’Excma. Sra. Maria Hilari i Sucarrat, presidenta de la Comissió de Mediació i ADR del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Figueres-Alt Empordà.
La senyora Hilari va comentar que es va obrir el dia 17 de juny el Programa InMediació 2024 amb el Webinar inaugural parlant de noves eines al món de la gestió de conflictes, com són la perspectiva sistèmica i les pràctiques restauratives i es tanca el Programa parlant de noves perspectives, amb una mirada envers la Justícia terapèutica i el Coaching jurídic. El que suposa un enfocament innovador que, gràcies a l’impuls del Consell ens permet estar al dia de les noves corrents que van sorgint a l’àmbit internacional en el món de la gestió i resolució de conflictes.
Seguidament, la senyora Imma Barral i Viñals, directora general de Dret, d’Entitats Jurídiques i de Mediació del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, va ponderar la futura Llei catalana sobre els ADR, en la que s’està treballant des fa temps i que està en fase d’al·legacions. Considera que questa futura Llei i tot el que s’està movent a nivell de Catalunya i a nivell estatal, amb la propera aprovació de la Llei Orgànica d’eficiència del Servei Públic de Justícia, obliga als professionals a fer una nova mirada a l’àmbit de la gestió de conflictes.
Finalment va tancar la Taula l’Excma. Sra. Marta Martínez i Gellida, presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa. La presidenta va comentar la importància de la formació en les noves eines i de fer doctrina entre els professionals per tal que coneguin aquestes noves possibilitats que ens ofereix el nostre marc jurídic en constant evolució.
A continuació la senyora Anna Vall Rius, coordinadora del Programa Inmediació 2024, va presentar un breu resum de les 4 activitats principals anteriors que s’havien dut a terme dins del Programa i les dades mes destacades de les diferents activitats:
- Activitat: Webinar inaugural del 17 de juny “Noves eines per a la gestió del conflicte”, en el que l’expert Enric Soriano va explicar com gestionar el conflicte des d’una perspectiva sistèmica i l’especialista Mònica Albertí, va compartir eines i habilitats de les pràctiques restauratives per a gestionar els conflictes als àmbits civils i mercantils.
Aquest Webinar va comptar amb 180 persones inscrites i durant el Webinar van estar connectades de forma constant 140 participants que van estar molt actius fent preguntes i participant a través del xat.
- Activitat: Jornada a Tarragona el dia 11 de juliol: “Jornada internacional sobre el dret col·laboratiu. El dret col·laboratiu: una nova perspectiva en l’aplicació del dret”´
La Jornada va comptar amb reconegudes persones expertes en la matèria tant d’àmbit nacional com Mon Tur, presidenta de l’Associació Catalana de dret col·laboatiu i també internacional, com la Sra. Meike De Boer, presidenta de l’European Network for Collaborative Practice (ENCP) (Associació Europea de Dret Col·laboratiu) o Anita Dorczak del Canadà entre d’altres.
De les 93 persones inscrites:
62 % es van identificar com persones advocades
16 % com persones advocades i mediadores
2 % advocades col·laboratives
- % persones mediadores
- Activitat: La II Fira dels ADR a l’ICAB, el 3 d’octubre de 2024
Aquesta II Fira dels ADR va tenir un molt notable èxit amb més de 180 persones inscrites, 20 ponents en total i 5 persones moderadores.
Es van obrir 15 entitats vinculades als ADR representades en els deu estands que van atendre als nombrosos participants i visitants de la Fira.
En la primera Taula es va analitzar la Mediació Exprés per part de diferents professionals, Jutges, mediadors i representants de les Institucions organitzadores d’aquest Programa pioner (Centre de Mediació del Departament de Justícia i de l’ICAB)
Es van organitzar 3 Racons formatius que van tenir molt d’èxit (Mediació de Consum, amb Marta Rovira i Isabel Viola, un cas de mediació molt particular amb Bea Romero i la utilitat de l’Aikido Social amb Jordi Palou)
Finalment es va portar a terme una Peixera per a debatre sobre un tema de gran actualitat: l’advocacia i la mediació conscient.
- Activitat: Tres Taules en el Congrés de l’Advocacia Catalana de Lleida:
1ª Taula ADR: “Aspectes processals: incidència dels ADR’s en les noves reformes legislatives, nous horitzonts en l’accés a la justícia?
- Es van inscriure 41 persones
- Va presentar i dinamitzar la Taula l’Excma. Sra. Maria Hilari Sucarrat. Degana de l’ICA Figueres-Alt Empordà i presidenta de la Comissió de Mediació i ADR del Consell de l’Advocacia Catalana.
- Conferenciants:
-
- Dr. Joan Picó Junoy. Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Pompeu Fabra.
- Dra. Esther Vilalta Nicuesa. Catedràtica de Dret Civil de la Universitat Oberta de Catalunya, membre del National Center for Technology and Dispute Resolution.
- Il·lm. Sr. Pascual Ortuño Muñoz. Exmagistrat-president de la secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona. Exprofessor de RAC de la UPF
- Sra. Elisabeth Saltor Camero. Directora del Centre de Mediació de Catalunya. Departament de Justícia I Qualitat Democràtica
- Il·ltre. Sra. Mª José Costa Lamenca. Assessora a la Secretaría de Estado de Justicia. Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes.
2ª Taula/Taller ADR: El fonamental paper de l’advocacia en els processos d’ADR. Anàlisi d’un cas.
- Es van inscriure 39 persones
- Va presentar i dinamitzar el Taller: Il·ltre. Sr. Carles Garcia Roqueta. Diputat de Junta de Govern de l’ICA-Barcelona
- Conferenciants:
- Sr. Antoni Vidal i Teixidó. Advocat i mediador expert.
- Sr. Manel Canyameres Sanahuja. Advocat i mediador expert.
- Sra. Cristina Martínez Vicente. Advocada i especialista en Dret de Família.
3ª Taula ADR: Adaptació del règim de costes en els procediments judicials en que s’ha intentat la resolució per ADR’s
- Es van inscriure 52 persones
- Va presenta i dinamitzar: l’Il·ltre. Sr. Frederic Munné Catarina. Diputat de Junta de Govern de l’ICA-Barcelona
- Conferenciants:
- Il·lm. Sr. Adrian Goñi Guembe. Magistrat del Jutjat de primera Instància nº 5 de Lleida
- Il·ltre. Sr. Vicent Sagrera Vilaplana. Vicedegà de l’ICA-TORTOSA
- Il·lma. Sra. Lídia Urrea Marsal. Secretaria Coordinadora Provincial de Lleida. Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
La 5ª Activitat: és precisament el Webinar de clausura que ha obtingut una molt notable acceptació amb més de 130 inscrits i 117 participants actius connectats.
A continuació va tenir lloc la valoració de la línia de mediació i ADR del 6è Congrés de l’Advocacia Catalana, celebrat a Lleida, a càrrec de la Il·lma. Sra. Anna Llauradó, advocada i mediadora i responsable de Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana.
La senyora Llauradó va comentar que les tres Taules van cridar l’atenció de persones de l’advocacia que normalment no venien a les trobades i Jornades de Mediació. Considera que l’advocacia es va integrant en els ADR. Es van incorporant noves cares i això és molt important.
Respecte a la primera Taula del Congrés, Mª José Costa va comentar que ja tenim aquí la reforma, els MASC es van obrint camí. S’han produït millores tècniques gràcies a les al·legacions presentades. Va comentar també que s’està treballant en una possible reforma de la LECRIM.
El Sr. Pascual Ortuño va comentar que la Llei era important per donar el pas definitiu i que es necessiten bons mediadors. Proposa que la mediació s’incorpori als estudis universitaris. És també necessari que els advocats s’incorporin als ADR.
El Sr. Picó per la seva banda va ressaltar la importància dels MASC o ADR tan a l’inici com al final del procés judicial en el Projecte de Llei Orgànica d’eficiència del Servei públic de Justícia.
La directora del Centre de Mediació, Elisabeth Saltor va explicar que el Projecte de Llei ADR de Catalunya pendent d’aprovació suposa una oportunitat. El Projecte recull els drets i deures dels professionals i també dels usuaris dels ADR. Comenta també la introducció de la figura dels agents dels ADR.
Esther Vilalta comparteix les novetats del Reglament d’intel·ligència artificial.
Pel que fa a la segona taula la senyora Llauradó va destacar la importància de que els advocats acompanyem als nostres clients en la primera sessió informativa.
De la tercera taula remarca que el magistrat va comentar que el tema de costes evoluciona cap el sistema americà, que es pot entendre com a temeritat o mala fe no intentar primer algun mitjà dels que parla el Projecte de Llei per arribar a un acord a través dels ADR.
La senyora Llauradó recull de la senyora Lídia Urrea i del senyor Vicens Sagrera la seva preocupació pel principi de confidencialitat de la mediació: que farem amb el secret professional? . Explica que el senyor Sagrera va comentar que aquí s’ha optat pel càstig, sinó s’intenta algun MASC, en canvi en d’altres països es faciliten estímuls fiscals per motivar la pràctica de la mediació.
Seguidament va tenir lloc la valoració de la IIª Fira dels ADR a l’ICAB a càrrec de l’Il·lm. Sr. Carles García Roqueta, membre de la Comissió de Mediació i altres Sistemes de Resolució Extrajudicial de Conflictes del CICAC, diputat de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i president de la Comissió de Mediació de la Federació Europea de Col·legis d’Advocats d’Europa.
El senyor Garcia Roqueta va explicar les diferents activitats formatives realitzades en el marc de la II Fira dels ADR, l’augment de participants i d’entitats representades en els estands i l’interès que va despertar entre els assistents i participants en les diverses activitats que van tenir lloc. Va finalitzar recordant que al final de la II Fira es va dur a terme un debat en format del Cercle de tipus Peixera per debatre i compartir idees i opinions entorn a l’exercici conscient de l’advocacia, de la mediació o de qualsevol altre activitat . El senyor García Roqueta va finalitzar la seva intervenció destacant en especial una frase que va compartir un dels participants a la peixera, el senyor Xavier Ginestà: “El cor tria l’objectiu i el cap tria el camí”.
Finalment es va fer també la valoració de la Jornada de dret col·laboratiu celebrada a Tarragona per part de la Sra. M. José Bertomeu, responsable de mediació del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana. La senyora Bertomeu va destacar l’enorme interès que va despertar la Jornada, registrant l’assistència de persones del món del dret interessades en conèixer millor aquesta nova forma d’exercir la professió d’advocat des d’una mirada conciliadora no confrontativa. Va comentar també que la Jornada va aplegar a professionals de ben diferents llocs, entre d’altres, d’Alacant, de Canadà o d’Argentina.
Finalment va compartir un projecte ben important sorgit arran de la Jornada: la possibilitat de que la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona pugui dur a terme el proper any una Formació universitària en Dret col·laboratiu.
PONÈNCIES TÈCNIQUES
- “La Justícia Terapèutica: què pot aportar a la Justícia, a l’advocacia i a la ciutadania?”
A càrrec de la Sra. Esther Pillado González, Catedràtica de Dret Processal de la Universitat de Vigo i presidenta de l’Associació espanyola de Justícia Terapèutica.
La senyora Pillado defineix la Justícia Terapèutica (JT) com l’humanització de la Justícia.
Aquest concepte es va utilitzar per primera vegada a l’any 1987, però és a l’any 1996 que s’instaura per part del professor David Wexler a la seva publicació: “The development of Therapeutic Jurisprudence”. Al treballar amb persones amb una malaltia mental va fer un treball sobre la salut mental i la llei. Es centra en l’impacte que té la llei a la vida emocional i en el benestar psicològic de les persones que es troben davant d’un procediment legal o adversarial. Al 2012 es va crear a l’Amèrica llatina l’Associació de Justícia Terapeutica.
S’analitza l’impacte que pot tenir la llei en la salut de les persones. És possible una Justícia més terapèutica? Hem d’incorporar eines de la psicologia. Es tracta d’humanitzar la llei
Segons la ponent, el professor Wexler estableix tres categories:
- La Llei com a norma
- La Llei com procés judicial
- La Llei com a rol dels operadors jurídics.
Com una llei pot ser antiterapèutica, la primera categoria respecte a la llei com a norma. Als EEUU la Llei “no pregunti, no digui” de Clinton que va ser derogada per Obama, per exemple l’orientació sexual vinculada a la vida privada que afecta a d’altres aspectes de la vida social. Com el dret a no declarar respecte a un familiar, dispensa del dret/obligació a declarar, però pot tenir un efecte no positiu, no volgut en violència de gènere. O en la presó provisional atenuada s’evita que el presumpte victimari escapi de la justícia, però no entra a la presó.
En la segona categoria de la llei com a procés judicial: la justícia restaurativa i la mediació són manifestacions de la justícia terapèutica.
En la tercera categoria trobem els rol dels operadors jurídics. Per exemple, el jutge empàtic anima a arribar a acords, o aquell advocat que ajuda al seu client a que abandoni l’ànim litigant i que pugui arribar a acords.
El metge deuria apartar-se del llenguatge tècnic, hauria d’escoltar al seu pacient de forma activa, per escoltar i conèixer les seves pors. Pot ser molt útil el compromís de seguir el tractament davant dels membres de la seva família per a no abandonar el tractament.
Existeixen els Tribunals de resolució de problemes, que s’aparten del rol del jutge tradicional que es limita a aplicar la llei. En aquests tribunals el jutge és un agent de canvi que ajuda a les parts a superar el conflicte.
Respecte a les persones que es droguen i que delinqueixen la ponent parla d’una porta giratòria. Els tribunals de tractament de drogues tracten de posar fi a l’addicció. Els jutges deriven a la persona amb drogoaddicció a un Programa de desintoxicació i fa una supervisió. El jutge tracta d’aconseguir un canvi de comportament.
Hi ha tribunals d’aquests tipus a EEUU, Xile, Mèxic, etc. Es dissenya un equip multidisciplinari , amb el compromís de fer tests periòdics i tenen que informar del seu progrés. El Jutge en aquests casos té que introduir també iniciatives laborals, socials i jurídiques.
A Espanya tenim jutjats especialitzats, com els tribunals de menors. Són jutges amb una formació especialitzada i tenen la informació que els hi facilita l’equip tècnic.
Els Tribunals de resolució de problemes actuen sota els principis de la JT com el principi d’equitat processal. L’equitat processal significa que un jutge és respectuós i que li interessi el conflicte real que hi ha darrera del procés.
El ciutadà percep la justícia com a lenta, cara, amb un tracte inadequat. Són més els ciutadans que valoren malament o molt malament la justícia que els que la valoren bé.
Cal formar als operadors jurídics en JT o (TJ en anglès) per tal que coneguin les necessitats de les parts. Que els processos estiguin , orientats no tant al cas com a les necessitats de les parts. El jutge té que conèixer la mediació, ha de ser capaç de tenir una bona comunicació amb les parts, ha d’involucrar-se, fer una escolta activa, involucrar-se, evitar tecnicismes, interactuar amb es parts, amb els diferents operadors jurídics. També en relació amb els fiscals en general, hauria d’haver una comunicació fluida.
Des de la JT es reclama una comunicació fluida del jutge amb les parts, una actitud col·laborativa amb les parts i amb els advocats/ades.
Necessitem humanitzar la nostra justícia, aprendre habilitats de comunicació i empatia.
- “El significat del coaching jurídic”
A càrrec de la Sra. Rossana Bril, advocada, especialista en dret d’assegurances, dret ambiental, coach deontològic professional i neurociència i dret.
La ponent explica que es tracta del desenvolupament personal per al professional del dret, com adquirir habilitats emocionals, intel·ligència col·lectiva.
El focus està en el professional del dret, en jutges i advocats. El coach entrena advocats i jutges.
Vivim moments de molts canvis.
El coach jurídic treballa i activa la nostra intel·ligència emocional tan necessària per a fer front a tots aquests canvis.
La ponent explica que comparteix els coneixements de coaching jurídic des del seu amor per la professió de l’advocacia. Les persones advocades estem connectades amb la llei natural del canvi.
Encara que moltes vegades sentim por inconscient al canvi, a la manca de recursos.
El 95 % dels nostres actes són inconscients. En el fons no volem que les coses canviïn perquè ens produeix temor. Els advocats tenim un GPS que ens indica que hem de canviar.
A partir de les experiències vivim i transmetem intel·ligència emocional, si emetem temor no podrem transmetre confiança.
La ponent comenta que Anita Dorczak va dir a la Jornada a Tarragona que per posar en pràctica adequadament el Dret Col·laboratiu era imprescindible el desenvolupament emocional de les persones advocades. Necessitem desenvolupament personal per a “surfejar” els canvis, tenim per davant molts reptes (esgotament, estrès…)
Hi ha la sensació de buscar nous enfocaments, de trobar a dins nostre tot el que tenim. Pondera la importància de l’empatia.
El primer nivell de coaching jurídic consisteix en identificar els models mentals, les creences inconscients que no ens permeten avançar. Cal preguntar-nos des d’on actuo? Des de la supervivència o des de la confiança?
L’inconscient ens governa.
El coaching jurídic ens prepara per a ser facilitadors d’espais en situacions difícils.
Les paraules tenen una sintonia i creen una emoció.
Cal desarmar els sistemes de creences limitadores i despertar el que tenim dintre.
Cal estar alineats amb la llei natural del canvi.
- “El coaching jurídic i el paper de l’advocat”
A càrrec de la Sra. Alba Rocosa, advocada i experta en coaching jurídic i advocacia conscient.
La senyora Rocosa va voler compartir una experiència de vida molt personal. Va explicar el que havia significat i significa el coaching jurídic (CJ) per a ella com a persona i com advocada. A ella l’ha transformat molt i també a tots els companys que han seguit el CJ. Va descobrir el CJ en un moment en que estava en crisi, portava 10 anys acumulant coneixements jurídics, soft skills : habilitats personals.
Alba comenta que ella no sabia que no sabia escoltar, però sabia que alguna cosa no anava bé…
Segons la ponent primer cal adonar-se de la rigidesa, cal obrir-nos a la flexibilitat. Gràcies al desenvolupament personal va poder superar la seva crisi. Va ser molt d’agrair la sinceritat de la ponent compartint un tema tan personal.
Cloenda de la Jornada
A les 18.-h es va fer la cloenda del Webinar càrrec de la senyora Elisabeth Saltor, directora del Centre de Mediació de Catalunya del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
La senyora Saltor va explicar que, amb els ADR i la propera aprovació de la Llei sobre eficiència del Servei públic de Justícia a nivell estatal i la futura aprovació de la Llei catalana, s’obre un nou ventall de possibilitats a l’hora d’optar per la via que es consideri més adequada per a cada cas.
Amb les metodologies que s’han introduït en el Webinar tenim noves mirades que poden esdevenir eines complementaries. S’està consolidant un canvi de paradigma, un nou marc jurídic que comença a ser una realitat.
La senyora Saltor finalitza la seva intervenció de clausura comentant una anècdota interessant: va visitar una exposició fotogràfica al Museu de les Drassanes a Barcelona sobre un poble indígena (els Woe) en el qual els homes i dones són polígams i es donen forces conflictes, com a tot arreu, però el més particular és que en aquest poble resolen els conflictes amb pessigolles i bon humor .