PROGRAMA INMEDIACIÓ DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA CATALANA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE DRET COL·LABORATIU DE CATALUNYA, EL COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE TARRAGONA I EL SUPORT DEL CENTRE DE MEDIACIÓ DE CATALUNYA DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA
TARRAGONA, 11 de juliol de 2024
Mesa inaugural
Intervenen:
- Sra. Estela Martín, degana del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona
- Il·ma. Sra. Isabel Mascaró, cinquena tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i Consellera d’Hisenda, Serveis interns i Tecnologia.
- Imma Barral i Viñals directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia, drets i Memòria.
- Sra. Marta Martínez i Gellida, degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana
L’Excma. Sra. Estela Martín, obre la Jornada donant la benvinguda a les autoritats, ponents, moderadors i participants, invitant a visitar la ciutat de Tarragona, patrimoni mundial de la humanitat, una de les ciutats amb més historia, monuments i restes arqueològiques de l’època romana.
La Il·ma. Sra. Isabel Mascaró, destaca el valor i la utilitat de l’Ordenança de Mediació de l’Ajuntament de Tarragona, que fomenta la bona convivència, la confiança del ciutadà en el seu Ajuntament i preserva les degudes garanties.
La senyora Imma Barral i Viñals parla del Programa d’InMediació i de la Mediació com “germà gran” dels diferents ADR. Entén que el dret col·laboratiu suposa com una descoberta, una nova manera de posar en pràctica la pròpia labor de l’advocat, una nova forma d’exercir l’advocacia. Pondera el valor de l’autocomposició d’interessos i de tornar el conflicte a les parts. Es tracta de retornar el protagonisme a les parts en un món en xarxa menys jeràrquic. També destaca la necessitat de cooperació entre professionals.
Anuncia que el Projecte de Llei de regulació dels ADR, a partir de la propera setmana, estarà obert a tothom per tal de poder fer-hi al·legacions.
Comenta que entre els diferents ADR es tracta de trobar el mitjà més adequat per a cada cas.
Finalment comenta que s’ha presentat el Programa de Mediació Express, amb taxes d’acords molt elevades. L’experiència s’ha dut a terme inicialment a Vilanova, Manresa, Igualada i Barcelona. Aviat també s’implementarà aquest Programa a Sant Feliu i a Badalona.
L’Excma. Sra. Marta Martínez i Gellida tanca la Taula exposant que abracem els ADR a tota Catalunya, des de Figueres a Terres de l’Ebre. Comenta el Projecte InMediació en el que conflueixen l’Administració Pública i l’Advocacia. Destaca els valors de la descentralització i que la dona està al davant, impulsant amb molta força la implementació dels ADR. Finalment agraeix el suport econòmic de la Generalitat.
Primera Taula Tècnica: El dret col·laboratiu i la seva significació a l’àmbit de l’advocacia
Intervenen:
- Elena Lauroba, catedràtica de dret civil de la Universitat de Barcelona i experta en dret col·laboratiu
- Isabel Viola, professora titular de dret civil de la Universitat de Barcelona
- Isa Castell, advocada col·laborativa i mediadora
Modera: Sra. Anna Velasco, responsable de Mediació del Col·legi d’Advocats de Terrassa i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana
Relatora: Sra. Anna Suárez Bellot, responsable de Mediació del Col·legi d’Advocats i d’Advocades de Tortosa i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana
La Sra. Elena Lauroba recorda que la mediació no està encara massa arrelada, ja que únicament s’aplica a un 1% dels casos.
Cercant d’altres ADR per a completar la mediació van trobar el dret col·laboratiu i van començar a fer el Curs de dret col·laboratiu a la UB.
El dret col·laboratiu suposa una forma d’implicar als clients des del primer dia. Es tracta d’una fórmula en la qual des de el primer moment, un advocat s’asseu amb l’altre advocat i busquen conjuntament solucions satisfactòries per a tots. Aquesta és la clau del dret col·laboratiu.
Els advocats col·laboratius signen un compromís segons el qual sinó prosperen les seves negociacions, aquests advocats en aquest cas concret no aniran a judici.
Comenta les experiències del Canadà que son espectaculars.
El dret col·laboratiu es beneficia de necessitat dels advocats d’incorporar un nou glossari, cal un esforç per identificar un nou “aparell conceptual”.
La ciència ciutadana crea coneixement compartit. Es tracta de ser capaços de donar un pas més.
Des de Catalunya mirem al País Basc on tenen més consolidat el dret col·laboratiu.
En el procés col·laboratiu els clients es responsabilitzen, junt als seus advocats, en la construcció de solucions satisfactòries per a totes les parts (win-win), sempre dintre del marc de la legalitat.
El dret col·laboratiu permet superar la rigidesa del procediment judicial, donant resposta a aspectes oblidats en el procés judicial, com la part emocional. En el dret col·laboratiu el principi dispositiu adquireix un paper fonamental, basat sempre en criteris col·laboratius, de bona fe i equitat.
La Sra. Isabel Viola davant de la pregunta sobre què aporta el dret col·laboratiu contesta que aporta treballar amb unes tècniques i habilitats en vistes a la concòrdia. Aporta a l’advocat les eines, les habilitats per arribar a acords que siguin acceptables per a tothom. Es tracta d’un acord que ha de ser conforme a la Llei i conforme al Dret públic, que millori la relació i no la perjudiqui. Aporta un canvi de mirada en l’actuació de l’advocat, suposa uns “ajustos” en la manera de treballar. S’afina la relació amb l’altre advocat, els escoltem per identificar els seus interessos. Es treballa conjuntament amb l’altre advocat i també s’afina la relació amb els tercers experts. L’opinió del tercer expert s’incorpora des de la seva expertesa.
Suposa un canvi de relació amb el client, amb l’altre part i amb els tercers.
El primer principi és treballar en equip, és l’essència. Es treballa en equip per a trobar la millor solució per a tots.
En el dret col·laboratiu la llei no és l’únic criteri en la construcció de la solució, permet de forma creativa construir una solució efectiva. Tots aportem i construïm l’acord entre tots.
Practicar el dret col·laboratiu suposa una tasca d’autoconeixement molt rellevant. Es tracte de passar de ser inconscientment incompetents a ser inconscientment competents (de forma similar a conduir un cotxe).
Una de les claus del dret col·laboratiu és aportar informació i no enganyar.
Preservar la confidencialitat també és molt important, tot allò que sorgeix del procés col·laboratiu no es pot revelar.
El procés i les seves fases són importants. Per arribar a l’acord cal calma, cap pensar i treballar. La Llei és un dels possibles criteris.
Es tracta de construir la participació de forma creativa per arribar als acords entre tots.
Mentre estigui obert el procés col·laboratiu no s’ha d’iniciar el procés judicial i si ja s’ha obert ha de quedar en suspens.
Fora del procés col·laboratiu no s’ha de fer res que malmeti el procés col·laboratiu. El percentatge del casos que arriben finalment al procés judicial contenciós és molt petit.
S’utilitza un llenguatge amable i s’intenta comprendre a l’altre part.
S’han de respectar les emocions i conèixer l’espai en el que s’ha produït aquesta situació de conflicte.
El dret col·laboratiu es fonamenta en la concòrdia. L’advocat col·laboratiu esta format en eines i habilitats per ajudar als clients a assolir aquesta concòrdia, amb acords acceptables per a totes les parts, legalment informats i conformes a llei.
La vocació del del dret col·laboratiu és la millora de la relació de les parts, i en tot cas, que el procés no perjudiqui la relació.
En el dret col·laboratiu els advocats treballen cooperativament, entre ells i amb els clients. Es un procés de co-construccio, de cooperació i de corresponsabilitat de tots els intervinents per arribar al acord, podent incorporant-se l’opinió d’experts en el procés.
Els castellers són un bon exemple de treball col·laboratiu.
La Sra. Isa Castell parla del dret col·laboratiu com una nova metodologia de transformar els conflictes, permet que l’advocacia es relacioni de forma diferent, amb una nova significació molt positiva.
Explica casos reals gestionats des d’un perspectiva col·laborativa i amb una ment holísitica. En aquests casos la seva actuació com advocada ha estat diferent, no ha anat al litigi, sinó que ha utilitzar les eines que ha adquirit des del dret col·laboratiu, amb un major control dels resultats.
Més enllà del dret col·laboratiu, la practica col·laborativa obre les portes a una metodologia i a una nova manera d’exercir i de treballar colaborativament, tot preservant les relacions personals i professionals.
El dret col·laboratiu permet buscar solucions mes humanes i empàtiques per als clients.
La ponent considera que és essencial fomentar la seva pràctica ja que proporciona compromisos formals i solucions més pacífiques i col·laboratives. Cal empoderar per avançar en aquest camí del dret col·laboratiu.
En la gestió col·laborativa es fa l’esforç per parlar de futur, es cerquen les necessitats comuns, es treballa la intel·ligència emocional i l’empatia.
Els beneficis del dret col·laboratiu es poden resumir en:
- Un major control per les part sobre els resultats
- Un menor cost i menys temps
- La preservació de relacions personals i professionals.
La pràctica col·laborativa es una reafirmació del compromís dels advocats/des per resoldre el conflicte dignificant totes les parts implicades, fomentant solucions pacífiques i cooperatives.
El “no de un company” no és un problema, és una oportunitat per intentar exercir la professió com s’ha d’exercir..
Si l’altre advocat no és un advocat col·laboratiu, també es pot dur a terme una tasca sota una visió col·laborativa.
L’enfocament col·laboratiu dona eines per encarar la gestió del conflicte de forma intel·ligent.
Considera que el dret col·laboratiu és un ADR.
Al principi del procés els quatre participants (dos advocats i dues parts) signen el contracte col·laboratiu.
En el torn de preguntes s’aclareix que una cosa és un procés formal de dret col·laboratiu, en el que hi ha uns protocols de funcionament de determinats actes i es segueix un procés col·laboratiu i una cosa diferent és utilitzar eines col·laboratives en un procés de negociació entre advocats, en el que, al menys, un dels dos advocats no és un advocat col·laboratiu.
Cal remarcar que moltes vegades s’arriba al dret col·laboratiu per la insatisfacció dels advocats davant de formes poc col·laboratives de gestionar el conflicte.
Segona Taula tècnica: Competències de l’Advocacia col·laborativa i eines de negociació col·laborativa
- Maria Serra, advocada col·laborativa i mediadora
- Asier López de Gereño, especialitzat en dret col·laboratiu, coaching i gestió emocional
- Inmaculada Ruz, advocada col·laborativa
Modera: Sr. Carles García Roqueta, membre de la Comissió de Mediació i altres Sistemes de Resolució Extrajudicial de Conflictes del CICAC, diputat de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i president de la Comissió de Mediació de la Federació Europea de Col·legis d’Advocats d’Europa
Relatora: Laura Domènech, responsable de Mediació del Col·legi de de Figueres i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana.
Carles Garcia Roqueta presenta als ponents i remarca la importància de tenir competències per a la gestió de les situacions de conflicte
La Sra. Immaculada Ruz és advocada especialitzada en dret de família i va conèixer el dret col·laboratiu a través d’Helena Soleto professora de la Universitat Carlos III.
Entén el dret col·laboratiu com una forma diferent de exercir el dret.
L’únic límit al dret col·laboratiu es quan es tracta de una matèria que no sigui susceptible de negociació i per tant es pot aplicar a qualsevol branca del dret.
La ponent explica les fases del procés col·laboratiu:
- Signatura de compromisos, amb el compromís de no judicialitzar el cas.
- Presencia de les parts en totes les negociacions
- Respectar els principis de:
- Transparència
- Respecte
- Buscar l’interès de les dues parts
- Agendar temporalment les trobades i planificació
- Absoluta confidencialitat
- Intervenció d’experts facilitadors de l’acord. Facilitadors de l’acord, facilitadors de la comunicació, estem parlant de persones mediadores.
La ponent comenta que els termes amb els que al principi t’adreces a l’altre part, ja determinen com serà la relació amb l’altre.
La importància del respecte, en aquest sentit la ponent no deixa que els seus clients faltin al respecte a l’altre part.
Considera que si es vol arribar a un acord s’ha de treballar sobre els elements reals de cada cas.
És molt important la transparència en la forma d’actuar i la generació de confiança
Es genera una relació de confiança.
La ponent finalitza la seva intervenció llegint un article escrit per ella mateixa titulat “Se’ls hi va acabar l’amor però no el respecte”.
La senyora Maria Serra
La ponent considera aquestes Jornades com un intercanvi d’energia.
Stuart Webb va ser l’advocat que va iniciar el dret col·laboratiu, cansat de tants litigis durament contenciosos que moltes vegades acaben perjudicant a tothom.
Comenta que està costant subscriure contractes de dret col·laboratiu.
Recomana la lectura de dos llibres: “Separación consciente” de Catherine Woodward i “La Sociedad de la Nieve” de Pablo Vierci.
Com a professional de l’advocacia col·laborativa Maria intenta veure inicialment si ja s’ha produït el divorci emocional. Seguint a l’autora de llibre “ Separación consciente” entén que tot procés de dol passa per 5 fases.
Per afrontar un divorci, el primer és prendre consciència, com un canvi d’estat en la negociació. Es tracta d’aconseguir veure la ruptura com un canvi d’estat en la relació.
Un advocat és un professional que posa al servei dels demès el que fa.
En el dret col·laboratiu es negocia de forma integradora i col·laborativa. Es tracta de veure a l’altre advocat no com un adversari, sinó com a part de l’equip.
És important tenir en compte la clàusula d’autoexclusió, segons la qual, el mateix advocat col·laboratiu es compromet a quedar fora si finalment l’assumpte s’ha de dirimir de forma contenciosa als tribunals.
L’advocat col·laboratiu porta a les parts a un altre lloc, aconsegueix buscar les necessitats no satisfetes.
És una negociació integrativa. Es retorna la narrativa de les parts des de les necessitats. S’utilitza el parafrasseig com una devolució, en la qual es poleix la part negativa.
Cal diferenciar que, una cosa són els fets i l’altre són les opinions. S’utilitzen tècniques de negociació i és fonamental el respecte envers els interessos de l’altre part.
En la negociació integrativa hi ha una legitimació creuada, es legitima als contraris en el treball en equip, amb respecte envers els interessos de l’altre part.
Cal respectar també una agenda dels temes de negociació i respectar els temps.
La negociació integrativa no es basa en el regateig, sinó en el win/win/win, hi guanyen les parts i tothom.
Es posen en pràctica, sobre tot, habilitats comunicatives: parafraseig, replantejament, la comunicació no violenta ( segons Rossenberg)…
Es tracta de resoldre, tot preservant la relació.
El senyor Asier López de Gereño explica que en els processos col·laboratius ell actua com a facilitador de la comunicació.
No es tracta tant de guanyar sinó de veure que, dels del dret col·laboratiu, poden aconseguir millor els seus objectius.
Parla de la importància dels recursos dels professionals i de les diferent etapes de la seva experiència:
- Reunió de presentació per a dissipar els dubtes dels clients (no tant les nostres com a professionals). L’objectiu és aconseguir que tingui lloc una segona reunió individual.
- Primeres reunions individuals, objectiu: presentació de propostes de treball
- Primera reunió conjunta, objectiu: organitzar una agenda, determinar els temes a treballar. Acostuma a establir-se un dia cada setmana per a les reunions individuals i cada 15 dies una reunió conjunta.
Temps mig de duració: uns dos mesos.
Se’ls va fent responsables del que passi. Ell, com facilitador, identifica interessos i necessitats. S’ha de trencar la percepció d’incompatibilitat, que vegin com som capaços de construir acords que satisfan a tothom.
Transparència en tot allò que sigui rellevant per a la negociació.
Una de les estratègies que utilitza és la “Conversació privada” entre el facilitador i una part, mentre l’altre part està present i escolta el que estan parlant i després es fa al revés.
Estratègia de canvi de cadira per tal que un es posi en el paper de l’altre i que assumeix els arguments del l’altre.
S’ha de verificar si l’acord els hi és útil, que els hi serveixi per obrir una nova etapa a la seva vida.
Es important preparar com hem d’informar als clients del Servei, el procés ha de donar tranquil·litat. Cal trencar la percepció d’incompatibilitat.
Inmaculada Ruz creu que hi ha una part de l’advocacia que està preparada i altre part no. Suposa un important canvi de mentalitat respecte a actuar en equip.
Susana Sucunza comenta que quan van al Jutjat adjunten el pacte de pau.
Tercera taula tècnica: El dret col·laboratiu a l’àmbit internacional, què fan a d’altres països?
- J. Kim Wright, autora de tres llibres de l’American Bar Association, creadora del model Concius Contracts (Contractes conscients) i figura central del Moviment integrador del dret.
- Meike De Boer, presidenta de l’European Network for Collaborative Practice (ENCP) (Associació Europea de Dret Col·laboratiu)
- Francesca King, advocada de dret de família, vicepresidenta de l’European Network for Collaborative Practice (ENCP) i expresidenta de la International Academy of Collaborative Professionals (IACP)
- Anita Dossack, advocada experta en dret col·laboratiu de Canadà
Modera: Sra. Maria Hilari, degana del Col·legi de l’Advocacia de Figueres-Alt Empordà i presidenta de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana
Relatora: Anna Llauradó, responsable de Mediació del Col·legi d’Advocats i d’Advocades de Lleida i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana.
La moderadora Maria Hilari agraeix a les ponents l’esforç de venir des dels diferents països per compartir les seves respectives experiències amb tots els participants.
La senyora Kim J. Wright de Carolina (EEUU) proclama que hi hagi amor sobre la terra, amor i harmonia. Diu que Stu (es refereix a Stuart Webb creador del dret col·laboratiu) envia el seu amor a tots els assistents a la Jornada.
Diu que estem davant d’un nou paradigma. Passa una sèrie d’imatges que segons com es miren es pot veure una cosa o una altre (la imatge de la dona jova o vella) . Aquestes imatges li serveixen per dir que tenim que canviar la nostra mentalitat, integrar una nova mirada. Tenim diferents valors que anys endarrere, hi ha valors que han canviat.
Entén que la llei pot ser positiva o no. Ens hem de plantejar quins són els nostres valors.
Hi ha models que han evolucionat. Estem inventant noves formes de practicar la llei
Menciona com exemple la cooperativa de Mondragón.
Parla dels contractes conscients que ja es fan en 20 idiomes.
La ponent parla de l’amor i de la pau, com un jardí i hem de fer créixer aquest jardí tan interessant del que formen part la mediació integrativa, , el coaching, el mindfullness, les constel·lacions sistèmiques… tot plegat forma part d’aquest moviment de dret integratiu. El dret col·laboratiu és una part del dret integratiu.
Comenta que hem vist quelcom diferent i trobem noves formes de fer-ho a través del dret integratiu.
La senyora Meike de Boer de Netherlands ens parla de com fan aquest canvi als Països Baixos. El 95 % dels casos que arriben són casos de família, encara que treballen també en d’altres àmbits.
Comenta que creu que és molt important entendre el canvi de paradigma. Treballen amb equips multidisciplinars. Els advocats escullen un coach i formen equip. L’equip és súper important.
A les persones interessades els explica que tenen tres formes de gestionar la situació: a través de la mediació, de tribunals o bé a través del dret col·laboratiu.
La ponent espera que mica a mica el dret col·laboratiu sigui una cosa més estandarditzada.
No tothom fa el canvi de paradigma de la mateixa forma. En un cas van fer una conferència i un sistema familiar de dret col·laboratiu.
Tenen un ordre del dia. El casos híbrids els poden fer en dos dies i mig. En un cas van tenir a persones de diferents parts del món i ho van fer en un dia.
Comencen parlant d’emocions. Podem veure si les persones poden entendre’s una mica més des de les emocions. Els pregunten, perquè us divorcieu? Quina és la raó?. Tenim moltes formes de fer-ho. Els clients saben que estan ben preparats.
Sempre hi ha una xarxa de seguretat.
Formen als futurs advocats col·laboratius, les sessions de formació són molt importants i després 11 dies d’actualització dels seus coneixements.
Cal fer créixer el nombre de casos col·laboratius, cal que la gent ho conegui.
La ENCP (Xarxa Europea de professionals col·laboratius) té un Consell de dret col·laboratiu, és bo estar connectat, interactuar els uns amb els altres. La cultura és molt important i es tracta de veure com poden actuar junts.
Anuncia que els dies 11 i 12 d’abril de 2025 es celebrarà una Conferència Internacional de dret col·laboratiu a Barcelona a través de la ENCP (European Network for Col·laborative Practice).
La senyora Francesca King d’Itàlia, comenta que el dret col·laboratiu va arribar a Itàlia a l’any 2020. Al principi es van preparar i treballar, però no hi havia casos. Ara parlen de la pràctica col·laborativa, però la paraula dret ja no està al centre de tot.
Comenta que podem ser experts financers, experts en menors, sobre tot en família, però ens estem obrint a noves àrees.
El 90 % són casos interdisciplinaris advocats + facilitadors. Si cal requereixen un expert financer (si hi ha un negoci comú, un fideïcomís, etc.). Treballen amb especialistes del menor i d’altres especialistes. Aquest equip s’ha de construir a la mesura de cada família. Tots els professionals tenen la mateixa formació, tenen la mateixa informació i coneixement. És comú a tots tenir un equip multidisciplinari, és el que estan fent també les altres associacions.
Respecte a la transparència no estem acostumats a revelar tota la informació. El principal problema no eren tant els clients com els propis advocats. La informació que no es comparteix a la realitat no es tanta. Els advocats hem guanyat confiança a l’hora de compartir la informació. Les parts acaben entenen que compartir la informació és important.
Des de l’any passat s’ha de revelar la informació financera, no es pot amagar res. Hauràs d’ensenyar tot això a judici.
Una altre reforma suposa reforma sobre la negociació assistida, negociació entre dos advocats i el resultat el fiscal li posa un segell i té efectes de sentència.
Funciona millor quan reveles tota la informació.
La pràctica col·laborativa pot ser no és la millor solució per a tots els casos.
A Itàlia hem d’explicar als clients totes les alternatives per tal que l’elecció sigui la millor per al client.
Com advocada, la ponent comenta que moltes vegades prefereix el dret col·laboratiu perquè també funciona millor per a ella com advocada.
Hi ha zones d’Itàlia on està més avançat que en d’altres, destaquen Milà, Pàdua, Venècia, Torino. En alguns llocs funciona millor que en d’altres.
A Itàlia i ha moltíssims advocats. Es considera que el dret de família és una cosa que podrien fer tots els advocats.
Amb el dret col·laboratiu pots parlar amb d’altres col·legues sobre com fer les coses de forma diferent, pots col·laborar amb d’altres col·legues.
Els Jutges et miren d’una forma diferent si ets un advocat col·laboratiu, pensen que, al menys, t’has esforçat per aconseguir un resultat d’acords.
La senyora Anita Dorsack del Canadà comenta que formen equip, es reuneixen i intercanvien punts de vista sobre la situació.
A Canadà no hi havia Llei de dret col·laboratiu. A EEUU en 22 Estats si tenen llei de dret col·laboratiu.
Al Canadà a l’any 2022 es va fer una reforma de la llei, es tracta d’una nova llei en la que està inclòs el dret col·laboratiu.
Comenta el que el dret col·laboratiu és molt beneficiós per a la família.
A Canadà els fan fer una declaració jurada per la qual prometen no posar als nens en mig del conflicte.
Als advocats col·laboratius se’ls exigeix una capacitació contínua en dret col·laboratiu.
Cal plantejar-se què podem fer per assegurar un futur millor per als nostres clients.
Caldria donar cursos de dret col·laboratiu a les universitats. Si que hi ha cursos d’ADR però són molt generals.
La Justícia més acordada és la més humanitzada.
Els tribunals resolen els casos, però no els conflictes. El dret col·laboratiu és un festival de la consciència.
Ronda de preguntes i comentaris:
Meike comenta que a Holanda no hi ha formació de dret col·laboratiu a les Universitats. Però si vas a Tribunals el Jutge et diu que has d’anar primer a mediació. A Holanda tothom vol fer mediació i esperen que aviat s’inclogui el dret col·laboratiu.
Kim diu que a EEUU a les Universitats hi ha un enfocament integrador.
Francesca anuncia que a Itàlia aquest Curs començaran formació sobre dret col·laboratiu a la Universitat de Bérgamo
Anita Dorsack comenta que a Canadà no està regulada la formació en dret col·laboratiu.
A EEUU primer vas al Tribunal i t’envien a mediació.
A Canadà hi ha diversitat en funció del territori, per exemple a Alberta és obligatori intentar gestionar els conflictes fora dels Tribunals. Hi ha un formulari que han de complimentar. A Canadà la mediació és obligatòria.
A Itàlia en diferents temàtiques es obligatori que els advocats expliquin les alternatives que tenen per a gestionar el conflicte, encara que no és així en família. En família, a l’audiència es fa una invitació per fer la mediació, però no és obligatori intentar primer la mediació.
Taller pràctic: “Reflexió i pràctica col·laborativa”
- Mon Tur, presidenta de l’Associació Catalana de Dret Col·laboratiu
- Susana Sucunza, advocada col·laborativa i expresidenta de l’Associació Basca de Dret Col·laboratiu
Relator: Robert Giménez i Bonet, responsable de Mediació del Col·legi de l’Advocacia de Reus i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana.
Susana Sucunza comenta que ella és advocada per ajudar a les persones.
Considera que una de les avantatges del dret col·laboratiu és la flexibilitat, per això en un principi no estava d’acord en que hi hagués una regulació, però ara pensa que sí perquè en el món jurídic sembla que allò que no està regulat no existeix. Precisament l’argument del contrari és que el dret col·laboratiu no està regulat.
A Alava el dret col·laboratiu està funcionant bé.
Porta temes de divorci com advocada col·laborativa, però no contenciosos.
Parteixen dels estàndards de la IACP (Associació Internacional de Pràctiques Col·laboratives) per a la formació. Al País Basc tres col·legis de l’advocacia requereixen aquesta formació.
Entén el dret col·laboratiu com una forma d’exercir l’advocacia.
Montserrat Tur comenta que cal dignificar la formació en dret col·laboratiu a nivell universitari. Diu també que es pot ser advocada i ser “way”.
Susana diu que el client també ha de prendre la seva responsabilitat. Marta Martínez comenta que com no puguem definir bé la nostra professió tindrem suplantadors .
Susana diu que els Jutges han de creure que els advocats col·laboratius som tan advocats com els altres. Abans de tot s’ha de complir amb el Codi deontològic. Hem de ser advocats i exercents, a més de 3 anys de formació segons la IACP.
Per començar, s’ha d’acudir inicialment a 6 grups de pràctiques i després cada mes acudir a un grup de pràctiques.
Amb el dret col·laboratiu els advocats renunciem a acudir als tribunals.
En el Col·legi de l’advocacia tenim un llistat dels advocats col·laboratius.
Mon Tur comenta que l’advocat ha de respectar que el conflicte és de les parts i que són capaços de resoldre’l, l’advocat ha de ser com un catalitzador, ser com una eina més. “El problema és teu, però jo t’acompanyaré en el teu problema”. Si com advocats anem de salvadors els posem més en el paper de victimisme. Considera que el pecat capital de l’advocacia és la supèrbia.
Es tracta de col·laborar i passar-ho bé amb el company, el repte és “em tindré que entendre amb aquest company”.
Susana explica el Servei d’Informació que subvenciona el Govern Basc als Col·legis d’Advocats. A través d’aquest servei, quan una persona va al SOJ se li expliquen les tres formes per gestionar el seu problema: en dret col·laboratiu, en mediació o mitjançà els tribunals.
Si té dret a justícia gratuïta és gratis. Susana entén que l’accés a la justícia ha de ser accés a qualsevol mètode que serveixi per a solucionar el conflicte.
Respecte a la polèmica sobre que l’advocat col·laboratiu en cas de no arribar a acords no pot portar el cas contenciós davant dels tribunals, Marta Martínez comenta que en algunes reunions s’ha considerat que el cas davant dels tribunals el podria portar un altre advocat del mateix despatx.
Segons la IACP que actuïn dos advocats del mateix despatx no és possible, han de ser advocats de diferents despatxos.
Meike comenta que es continua sent advocat i que per tant estan sota les mateixes normes que la resta d’advocats. Als Països Baixos són estrictes en aquest sentit.
Recull de Conclusions i Fi de la Jornada
- M. José Bertomeu, responsable de mediació del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona i membre de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana
- Mon Tur, presidenta de l’Associació de Dret Col·laboratiu de Catalunya, advocada col·laborativa i mediadora
- Elisabeth Saltor, directora del Centre de Mediació de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia, Drets i Memòria.
- Sra. Maria Hilari, degana del Col·legi de l’Advocacia de Figueres-Alt Empordà i presidenta de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana
- José Bertomeu obre la taula ponderat la bellesa de la ciutat de Tarragona, patrimoni de la humanitat, al igual que han fet la degana i la tinent d’alcalde de la ciutat.
Comenta que les persones necessiten aquest nou model de justícia, que cal fer un canvi de perspectiva, com ella mateixa ja va fer fa anys.
Proposa que cada un de nosaltres pugui motivar o seduir a una altre persona per entrar en mediació, seria una forma molt eficient d’expandir aquesta nova mirada pacífica i col·laborativa entre moltes més persones.
Mon Tur comenta que se sent orgullosa i emocionada del que ha passat avui a la Jornada, agraeix a tothom la participació i sent que “ja no estem sols”.
Elisabeth Saltor destaca que, a més de les persones mediadores de sempre ha vist altres cares i això és prou important.
Comenta que a l’Avantprojecte de Llei dels ADR el dret col·laboratiu està regulat i pretén donar un marc legal i seguretat jurídica també per a les parts.
Considera que estaria molt bé que al Projecte de Llei Orgànica d’Eficiència processal també s’esmentés el dret col·laboratiu com un ADR.
Finalment esmenta diferents reptes: dissenyar un bon marc legal, incrementar la sensibilització i fer pedagogia.
Per acabar Maria Hilari va fer un resum de les conclusions i de les interessants reflexions i propostes que van sorgir al decurs de la Jornada.
